Retrat de Pere el Gran, per Manuel Aguirre y Monsalbe, 1851-1854

Pere el Gran (Valéncia, Regne de Valéncia, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285; en aragonés Pero,[1] en llatí Petrus) fon un soberà de la Corona d'Aragó en els títuls de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de Valéncia (1276-1285) i despuix de la conquista de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.[2] Està enterrat en el Real Monasteri de Santa Maria de Santes Creus, i la seua tomba és l'única d'un soberà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seua conquista militar del Regne de Sicília en l'any 1282 es féu famosa la frase de l'almirant Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre el mar mediterràneu, sinó portava en la seua cua un escut o una Senyal Real:

Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.

Referències

  1. Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
  2. Regnat: Rei d'Aragó, Rei de Valéncia i Comte de Barcelona

Enllaços externs

Commons