Clasificació de les llengües romàniques

Llengües romàniques en Europa en el segle XXI.

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.


Esquemes de classificació

Tagliavini

† = Lingue estinte

È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici.

  • gruppo ibero-romanzo
    • iberico occidentale
    • iberico orientale (dati i molti fenomeni di transizione con il galloromanzo meridionale è da molti studiosi ritenuto facente parte di quel gruppo)
      • gruppo catalano
        • catalano occidentale
        • catalano nordoccidentale
        • ribagorsano (variante con tratti aragonesi)
        • valenzano (insieme al catalano di Barcellona e al balearico è la base della norma letteraria catalana unificata)
        • catalano orientale
        • catalano centrale
        • catalano settentrionale o rossiglionese (parlato nel Rossiglione francese)
        • balearico
        • algherese (variante parlata ad Alghero in Sardegna)

Bec

Basato su comunanze fonetiche ed indagini sostratiche, interessante per la filologia romanza.

Ethnologue

Secondo Ethnologue (16ª ed.) le lingue neolatine (che sarebbero 41) si differenziano in tre rami principali, a loro volta ancora sottolivellati:[2]

(tra parentesi tonde il numero di lingue di ogni gruppo e la zona dove vengono parlate) [tra parentesi quadre il codice di classificazione internazionale linguistico]

Bibliografia

Per vore una bibliografia més exacta, per favor, selecciona l'artícul corresponent segons llengua.