Mar Cantàbrica

Revisió de 08:25 9 oct 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «dreta|220px|La mar Cantàbrica La '''mar Cantàbrica''', o el '''mar Cantàbric''', és una mar litoral de l'[[oceà Atlànt...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
La mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica, o el mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nort de la península Ibèrica i la costa suroest de França. Tradicionalment comprén des de la punta d'Estaca de Bares (Galícia) fins a la desembocadura del riu Adur (País Vasc/Landes). La part que banya les costes del País Vasc és més coneguda com a golf de Viscaya o golf de Gascunya. Va ser batejada per l'Antiga Roma en el segle I aC com a Sinus Cantabrorum (o "oceà dels càntabres").

Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del tròpic, cosa que fa que siga un ecotò d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.

Penya-segat a Sopela, en el País Vasc

Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les illes Britàniques i la mar del Nort, en combinació en l'anticicló de les Açores. La distància recorreguda pel vent i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen ones que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, la qual cosa origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'abril-maig i setembre-octubre, els vents de l'oest poden conseguir magnituts de galerna, en ones que arriben a superar els 9 metros.

A mesura que mos aproximem a la costa francesa, les aigües van sent més càlides. Posseïx una salinitat mijana del 35%, encara que esta dada varia molt en funció del règim de pluges imperant a la zona. Té una significativa amplitut de marea i és travessada pel corrent del Golf.

Vejau també