Àlgebra de Boole

L'àlgebra de Boole és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, tot i que diferents, a les de l'àlgebra ordinària.

Fon creada per George Boole durant el primer quart del segle XIX. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de circuits digitals. L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana. Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.).

L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Així puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris.

D'atra banda, una àlgebra de Boole és un conjunt B d'elements sobre els quals s'han definit dos operacions <math>+</math> ('suma', 'o', 'unió', 'disjunció') i <math>\cdot</math> ('producte', 'i', 'intersecció', 'conjunció') de manera que complixen els 5 postulats de Huntington.