Fossa de les Marianes

Localisació de la fossa de les Marianes

La fossa de les Marianes és la més profunda fossa oceànica coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de subducció. Se localisa en el fondo del Pacífic nortoccidental, al surest de les illes Marianes, prop de Guam.

La fossa té una llongitut de 2.550 km i una amplària mija de 70 km. La pressió en el fondo de la fossa es de 108.600 kPa (unes 1072 atm). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'archipèlec d'illes Marianes, moltes d'eixes illes son d'orige volcànic. El seu punt mes profunt es cridat abisme Challenger en 11.034 m de profunditat i una pressio de 110.000 kPa.

Exploració

El batiscaf Trieste abans de l'immersió, 23 de giner de 1960

El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de 1870, quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km. La fossa fon visitada en 1872 per la fragata de la Marina Real Britànica Challenger, que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'abisme Challenger. En 1951 i usant ecolocalisació, se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En 1957, la nau soviètica Vityaz informà d'una profunditat de 10.934 m. En 1962, el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.

No fon fins el 23 de giner de 1960 quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un batiscaf cridat Trieste, invenció de Auguste Piccard, capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer i acompanyat per Don Walsh, oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que després fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.

Enllaços externs

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fossa de les Marianes