Mineral

Revisió de 10:59 23 abr 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|El [[diamant és un mineral fet de carboni pur. ]] Un '''mineral''' és un sòlit homogeni que es presenta de manera na...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
El diamant és un mineral fet de carboni pur.

Un mineral és un sòlit homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipo físic com químic. Els minerals es caracterisen per formar una estructura cristalina és a dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.

El terme “mineral” té en conte no només la composició química del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els àtoms i molècules determinarà les seues propietats, un eixemple seria el grafit i el diamant, tots dos formats exclusivament per àtoms de carbono. Les roques, en canvi, són agregats de minerals i/o mineraloides (en propietats similars als minerals pero sense estructura cristalina), i no tenen una composició química determinada. La mineralogia és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, estructura cristalina, característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.

Es coneixen milers de formes de minerals,[1] des dels composts per element químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats.[2] Normalment, els composts orgànics no es consideren minerals, to i que estrictament parlant, el petròleu o el gas natural, formats per processos geològics, ho serien. El cas del mercuri, és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguin les mateixes propietats.

Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició química definida i una estructura cristalina. Per a ser classificat com un veritable mineral, una substància ha de ser sòlita i tenir una estructura cristalina, a més ha de ser una substància natural, no produïda pels sers vius, i tenir una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els materials orgànics, pero la International Mineralogical Association (IMA) va adoptar una nova definició el 1995:

Un mineral és un element o compost químic que és normalment cristalí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.[3]

Un mineral pot tenir tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

Les classificacions modernes, com la de Dana[4] o la de Strunz[5] inclouen una classe orgànica.

Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'Associació Mineralògica Internacional, l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats comuns, uns 50 serien d'ocurrència ocasional i la resta serien rars o molt rars.

Un mineral pot tenir tres tipo d'orige; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

Referències

  1. Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a The official IMA-CNMNC List of Mineral Names; a Mineral statistics trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.
  2. (06 de març del 1985) Hurlbut, Cornelius S. (ed.). , 20 edició, John Wiley & Sons Inc. ISBN 0-471-80580-7. versió lliure més antiga: edició del 1912
  3. Plantilla:Ref-publicació Versió en PDF
  4. http://www.mindat.org/dana.php?a=50 Dana Classification 8th edition - ORGANIC COMPOUNDS
  5. http://www.mindat.org/strunz.php?a=9 Strunz Classification - Organic Compounds