Ampar Cabanes Pecourt
Ampar Cabanes Pecourt (Valencia, 1938) és una catedràtica de paleografia, diplomàtica i política valenciana. Fon consellera d'Educació en el govern preautonòmic valencià d'Enric Monsonís, a proposta d'UCD, encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre setembre del 1981 fins a novembre de 1982. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de Lerma. Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, encara que no va conseguir l'acta de diputada.[1]
Ampar Cabanes Pecourt ha sigut professora de Paleografia i Història Medieval de l'Universitat de València. Fon discipula d'Antonio Ubieto i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any 2009. Ademés es membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent la Directora de la Seccio d'Historia des de l'any 2009.[2]
Es autora de mes d'un centenar de publicacions, la majoria dedicats a temes relacionats en l'historia, la cultura i la llengua valencianes.
Obres
D'entre tota la seua obra, estes son algunes de les mes destacades:
- Crónica Latina de los Reyes de Castilla (1964)
- Los monasterios valencianos. Su economía en el siglo XV (1974)
- Documentos de Jaime I de Aragón (1976/1988)
- Llibre del Repartiment del Regne de Valencia (1979-80)
- Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1980)
- Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (1981)
- Pere III y Valencia (1978)
- Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (1991)
- Vidal Mayor (1997)
- Aureum Opus de Xativa (1998)
- Ausias March i els seus manuscrits (2000)
- Avehinaments (Valencia s. XIV) (2000)
- El beato del abad Banzo, un Apocalipsis aragonés recuperado (2005)