Hispània romana
Es coneix com Hispània Romana als territoris de la Península Ibèrica durant el periodo històric de dominació romana.
Este periodo es troba comprès entre 218 a. de C. (data del desembarcament romà en Empúries) i els principis del segle V (quan entren els visigots en la Península, substituint a l'autoritat de Roma). Al llarg d'aquest extens període de set segles, tant la població com l'organisació política del territori hispànic van sofrir profunds i irreversibles canvis, i quedaria marcat per sempre amb la inconfusible empremta de la cultura i els costums romans.
De fet, després del periodo de conquestes, Hispània es va convertir en una part fonamental del Imperi romà, proporcionant a aquest un enorme cabal de recursos materials i humans, i sent durant segles una de les parts més estables del món romà i bressol d'alguns governants de l'imperi.
El procés d'assimilació de la manera de vida romà i la seua cultura pels pobles sotmesos es coneix com a romanisació. L'element humà va ser el seu més actiu factor, i l'eixèrcit el principal agent integrador.
La societat hispana es va organitzar com la de la resta de l'Imperi romà, en homes lliures i esclaus. Els homes lliures podien participar al govern, votar en les eleccions i ser propietaris de terres. Els esclaus, en canvi, no tenien cap dret i eren propietat d'algun home lliure. Les dones podien ser lliures o esclaves, però no tenien els mateixos drets que els homes.