Se7en

SEVEN (SE7EN) és una pelicula estadounidenca de suspens estrenada en 1995, protagonisada per Brad Pitt i Morgan Freeman. Escrita per Andrew Kevin Walker(qui rebe una nominacio al Bafta al millor guio original), la pelicula és una barreja de cine negre, Psycho Thriller i de les Buddy Movies. A arrel la seua estrena, se rodaren una serie de pelicules sobre Psicopates metodics en un fi «intelectual» en el seu parlament, encara que ningu d'estos films consegui l'impacte que causà esta pelicula.

Sinopsis

El detectiu Somerset (Morgan Freeman) està a punt de jubilar-se i sera reemplaçat pel detectiu Davit Mills (Brad Pitt). Pero, abans de que aixo ocorra, abdos tindran que resoldre una serie d'assessinats basats en els set pecats capitals.

Repartiment

MORGAN FREEMAN - Detectiu WILLIAM SOMERSET

BRAD PITT - Detectiu DAVID MILLS

GWYNETH PALTROW - TRACY MILLS

KEVIN SPACEY - JOHN DOE

R. Llig ERMEY - Capità de policia

JOHN C. MCGINLEY - Oficial de SWAT

Daniel ZACAPA - Detectiu TAYLOR

JOHN CASSINI - Oficial DAVIDS

MARK BOONE Junior - GREASY FBI MAN

LELAND ORSER - Home del MASSAGE PARLOUR

Charrades S. DUTTON - Policia

RICHARD PORTNOW - DR. BEARDSLEY

Produccio

En una entrevista en la revista Cinefantastique, el guioniste Andrew Kevin Walker digue que la major influencia que te el guio prove de la seua estancia en la ciutat de Nova York, temps que dedicà a escriure. «No m'agradà la meua estancia en Nova York, pero es veritat que si no havese vixcut alli provablement no hauria escrit SEVEN».

Els carrers plens de gent, habitants sorollosos i una opressiva pluja que sembla interminable foren part fonamental de la pelicula. Fincher volia mostrar una ciutat que fose «bruta, violenta, contaminada i sovint depriment. Visualment i estilisticament eixa fon la forma en que volguerem retratar este mon. Tot lo necessari per a ser tan autentica i crua com fose possible».

A este fi, Fincher treballà en Arthur Max per a crear un mon ombros. «Cregam un escenari que reflexa el decaïment moral dels seus habitants», diu Max. «Tot s'està caent a pentols i res està funcionant adequadament». La melancolia de la pelicula, oscura, fon creada mediant un proces cridat Bleach Bypass, a través del qual la quantitat de lluentor en la pelicula se vincula depenent de l'oscuritat, imagens ombroses en la pelicula i increment global de calitat tonal.

Pecats

Durant la pelicula, se dona conte de que John Doe utilisa la guia de pecats que Dant Alighieri feu en la seua famosa obra La divina comedia. Començant per la gola, fins l'enveja i ira.

Gola: l'home obes que troben assessinat fon obligat a menjar i seguir menjant, ya que John li apuntava en una pistola i una volta ho colpejà en esta. Tambe parà la tortura dos voltes per a anar a comprar dinar. Tenia un balde per a la bossada. La gola s'ablamà i hague hemorragia interna, lo que causà la seua mort.

Avaricia: un advocat que en paraules de John Doe era «un pocavergonya que se passà la vida lliberant assessis, violadors i seqüestradors». Se basà en l'obra de Shakespeare El mercader de Venecia, que en un text dia «un quilo de carn, sense oss ni nervis», referin-se a un quilo de carn que hauria d'arrancar-se, decidi que la carn sobrava de la seua ventresca i provocà un desangran-se fins la mort.

Gossera: un tipo que se fea cridar Victor. Troben les seues calcigades en l'escena del crim de «l'avaricia», per lo que van a investigar. En el seu apartament DESCUBREN el seu cos, amarrat a un llit i en fotos, la primera d'un any abans exactament. Li falta una ma que havia segut amprada en l'escena del crim per a inculpar-ho. Un policia, al acostar-se molt, se porta un esglai, puix Victor no està mort sino en coma. El medic diu que no pot parlar, puix la capacitat cerebral s'ha vist danyada per culpa de la tortura; ademes, s'ha arrebaçat la llengua a moss i els seus musculs estan atrofiats.

Lluxuria: John Doe havia enviat fabricar un cinturo en una gavineta per davant. Un home i una prostituta son obligats a copular usant la gavineta, lo que provoca ferides fatals en la vagina i orguens interns. El cos de la prostituta no se mostra, pero l'home que fon obligat a tindre sexe en ella està seriament guillat i no pot parlar, ademes de que la policia te be cuidada l'escena del crim.

Superbiosa: l'assessi li curta la cara a una dona que era reconeguda per el seu rostre i te dos opcions: cridar a emergencies i viure, pero sense el seu rostre, o prendre unes pastilles que te en l'atra ma i morir. La dona presa les pastilles. (*encara te la cara desfigurada*).

Enveja: John Doe es el penultim pecat i l'esposa de Mills l'ultima victima que han de trobar. Despres de que una camioneta de servicis postals s'acosta al lloc a on es supon que trobaran els coss, Mills se queda en John. Quan Somerset se dona conte de lo que te la caixa, corre cap a Mills. John, a base d'indirectes, li fa saber a Mills que fon a visitar a la seua esposa, puix envejava la seua vida. Volgue jugar a ser un espos eixemplar, pero no ho consegui, i se portà de recòrt el seu cap, matando-la i tambe matant al bebe que haguera aplegat a naixer.

Ira: Davit Mills es l'ultim pecat despres de fer de John Doe la victima. Despres de comunicar-li a Mills l'assessinat de la seua dona, esta començament a balbucejar, mentres Somerset, que està tornant de la furgoneta a on acaba de vore el cap de l'esposa de Mills en una caixa rebuda per mensager (l'espectador no ve el cap), no per a de cridar-li que tire la pistola en la que apunta a Doe. Somerset tracte de convencer-ho de que, si dispar a John, este haura guanyat. Mills, cegat per «l'ira», li dispar varies voltes. Es arrestat i comportat en un coche de policia, seriament perjudicat mentalment, a la preso.

Recepcio

Seven fon estrenada el 22 de setembre de 1995 en 2.441 cines, a on recaptà 13,9 millons de dolars en la seua semana d'estrena. Continuà recaptant 100,1 millons en Nortamerica i 227,1 millons en el restant del mon, per a arribar a un total de 327,3 millons de dolars recaptats. La pelicula rebe critiques negatives per part de molts periodics pero fon generalment be rebuda pels critics. Actualment te una puntuacio del 85% en Rotten Tomatoes i se troba en el numero 28 en el ranking de les 250 pelicules votades pels usuaris d'Imdb.

Premis

New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, California en nadal i en Nova YORK el 29 de decembre de 1996, per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.

Walker rebe una nominacio per a els premis Bafta al millor guio original. Richard Francis-Bruce fon nominat per a els premis Óscar per el seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tecniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la decada dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.

DVD

Per a el llançament del DVD, Seven fon remasterisada i presentada en format Widescreen, preservant l'aspecte de la seua exhibicio original en els cines. Les opcions d'audio inclouen «Dolby ex 5.1», «DTS es discrete 6.1», i «Stereo surround sound».

Banda sonora

La música de l'introduccio és un remix fet per Coil de la canço “Closer” de Nine Inch Nails. La canço que s'escolta durant els credits finals es “The Hearts Filthy Lesson” de Davit Bowie. La música original de la pelicula fon escrita per Howard Shore.

1. "Now's the time" - Charlie Parker

2. "Straight, no chaser" - Thelonious Monk

3. "Portrait of John Doe" - Howard Shore

4. "Suite from Seven" - Howard Shore