Idioma estonià
L'idioma estoni (eesti keel) és una llengua fino-ugria parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en sa gran majoria viuen en Estònia.
| Estoni Eesti | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Estònia |
| Regió: | Mar Bàltic |
| Parlants: | 1.100.000 |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Uràlica Fino-ugri |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Estònia |
| Regulat per: | Eesti Keele Instituut |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | et |
| ISO 639-2 | est |
| ISO/FDIS 639-3 | est |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
Clasificació
L'estoni no està emparentat en ninguna de ses llengües veïnes, letó o lituà, les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat a l'atre costat del golfo de Finlàndia, i també, encara que molt lluntamanet, en el húngar. En tot i això, a pesar de la creencia d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són lo massa similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.
Fonologia
Característiques fonològiques generals
Una de les característique sdistintives del estoni és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en sa accentuació com en sa prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estoni escrit.
Desripcio fonemàtica i alofònica
õ, so vocàlic no redondejat, pestorior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en portugués, és paregut al vietnamita o-horn).
Escritura
Característiques generals del sistema d'escritura
Al igual que el letó iel lituà, el estoni emplea els caracters del alfabet latí. No obstant, son alfabet careix de les lletres c, f, q, w, x, y (tan sols se empleen per a escriure noms i cites que proceixen d'atres llengües) i contenen les lletres š, ž, ä, ö, ü i õ.
Breu vocaublari
- linn > ciutat
- vana > vell
- tere! > ¡hola!
- head aega > Adeu
- olgu > val
- aitäh > gràcies
- täna > hui
- eile > ahir
- raamat > llibre
- vesi > auya
- isa > pare
- ema > mare
Eixemple de llengua
- MUSTA LIPU VALGUSES
- Tule ümber on kogunend mõned.
- Ridva otsas must laperdav kalts.
- Ahnelt neelab mu saamatud kõned
- Sügistuule käes kahisev malts.
- Keegi sult suurt kirjaoskust ei nõua:
- Piisab, kui seinale kritseldad “A”.
- Veel plankusid lõhu, kui müüre ei jõua –
- Mu vaikiva heakskiidu pälvid sa taas
- Ja ikka ja jälle on lahus su soovid
- Sellest, mida sa tohid ja pead.
- Kui käimas on mässud ja revolutsioonid,
- Siis meiegi kohal. Me tõstame pead.
- Kui naine kord aeg avab meilegi süle.
- Öös süttivad silmad, kus peegeldus õud.
- Siis vaenlusetormid meist tuiskavad üle.
- Vihaselt rõhuvad tumedad jõud.
- Nüüd üheskoos hümni me laulame ööle,
- Sest öö meid ju varjab ja katab ka sind.
- Me laulame: “Julgesti, vennad, nüüd tööle!”
- Täis piirita ohvrimeelt leegitsev rind.
- Läbi riikluse ajastu lehvib see kangas,
- Must nagu lõpmatu maailmaruum.
- Kuni püsivad seadused, kohtud ja vanglad,
- Teil pilkavalt naeratab surnupealuu.
Vore també
| Llengües uràliques |
|---|
| Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo |