Cavalleria

Historicament, la cavalleria son aquelles unitats militars que lluiten en moviment a cavall. Algunes unitats de la cavalleria, com els dragons, podrien lluitar a peu. Alguns autors consideren que les unitats d'artilleria montades son tambe cavalleria, encara que estes son unitats d'apoyo, no de combat. La cavalleria ha existit durant mils d'anys, les primeres se remonten al segle XI AC. Des de la Segona Guerra Mundial, el terme tambe s'aplica a les unitats equipades en tancs .

Des de els primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que es un "Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el mes minim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment". Un home que lluita a cavall tambe tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall es l'impacte psicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent. La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'Edat antiga i edat mija; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'Asia, en particular, els eixercits mogols. En Europa, la cavalleria se converti cada volta mes armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels cavallers.

Durant el sigle XVII la cavalleria en Europa, pergue la major part de la seua armadura, ineficaç contra els mosquets i canons que foren entrant en us, i a amijanats del sigle XIX alguns regiments conserven una menuda cuiraça de proteccio que oferix contra les llances i sabres. En el periodo entre les guerres mundials moltes unitats de cavalleria se convertiren en unitats d'infanteria motorisada i infanteria mecanisada, o reformar les tropes de tancs. No obstant, la cavalleria encara servi durant la Segona Guerra Mundial, especialment en l'Eixercit roig , en l'Eixercit Real Italià i l'Eixercit polones. La majoria de les unitats de cavalleria que monten a cavall en els eixercits moderns servixen en funcions purament cerimonials, o com infanteria montada en un terreny dificil, com montanyes o zones boscoses.

Historia

La cavalleria era, ademes de l'infanteria , la mes important, a voltes fins i tot la mes fort branca de l'eixercite durant l'antiguetat, l'Edat mija i el Renaiximent. En les Creuades, eixerci un paper important. En les seues ventages, movilitat, velocitat i penetracio, posà la cavalleria possibilitat d'ampliar les oportunitats del poder tactic.