Odissea
La Odisea (en grec: Ὀδύσσεια, Ódýsseia) és un poema èpic grec compost per 24 cants, atribuït al poeta grec Homer. Es creu que va ser escrit en el segle VIII a. C., en els asentaments que grècia tenia en la costa oest de l'Àsia Menor (actual Turquia asiàtica). Segons atres autors, l'Odisea es completa en el segle VII a. C. a partir de poemes que sols descrivien parts de l'obra actual. Fon originalment escrita en lo que hera dit dialecte homèric. Narra el retorn a casa del héroe grec Odiseu (Ulises en llatí) després de la Guerra de Troya. Odiseu tarda deu anys en tornar a l'illa d'Ítaca, on poseia el títul de rei, período durant el qual el seu fill Telèmac i la seua dona Penélope han de tolerar en el seu palau als pretendents que busquen desposar-la (puix ya creïen mort a Odiseu), al mateix temps que consumixen els bens de la família.
La millor arma d'Odiseu és el seu mētis o astúcia. Gràcies a la seua inteligència -ademés de l'ajuda provista per Pales Atenea, filla de Zeus Cronida- és capaç de fugir dels continus problemes als que ha d'enfontar-se per designe dles deus. Per a açò, planeja diverses artimanyes, be siguen físiques -com poden ser-ho disfrassos. o en audaços i enganys discursos dels que se val per a conseguir els seus objectius.
El poema és, junt a l'Ilíada, un dels primers texts de l'èpica greco-llatina i per tant de la lliteratura occidental. Es creu que el poema original fon transmés per via oral durant segles per aedos que recitaven el poema de memòria, alterant-lo conscient o inconscientment. Era transmesa en dialectes de l'Antiga Grècia. Ya en el segle IX a. C., en la recent aparició de l'alfabet, tant l'Odisea com l'Ilíada pogueren ser les primeres obres en ser transcrites, encara que la majoria de la crítica s'inclina per datar-les en el segle VIII a. C. El text homèric més antic que coneguem és la versió d'Aristarc de Samotràcia (segle II a. C.). El poema està escrit usant una mètrica dita hexàmetro dactílica. Cada llínia de l'Odisea original estava formada per sis unitats o peus, sent cada peu dàctil o espondeu. Els primers cinc peus eren dàctils i l'últim podia ser un espondeu o be un troqueu. Els distints peus van separats per cesures o pauses.