Gelabert de Proxita fon un poeta valencià del sigle XIV. Es conserven, per lo manco, unes vint poesíes de sa obra, totes escrites en occità (concretament provençal) migeval i seguint els canons de la poesía trovadoresca, o escola francesa. Aixina i tot, sa obra usa moltes formes valencianes, i mamprén el camí cap a l'us del valencià en la poesía que culminaríen autors més posteriors com Ausias March.


Ací un eixemple de la seua obra:

¡Ah dona pros, de valor coronada,

que us faytz pel món a totes gens lausar!

¿E per qué us play malvolença mostrar vas mé, qui suy de la vostra maynada?

Desesperatz en la vostra esperança, de gran tristor faytz ma vida finir

Vos e desir

Me strenyetz: l'u em combat, l'atre em lia. ¡Ah, com val pauch de mercé requerir

lo cor altiu quant d'amor se desvia


Gelabert, participà en les disputes urbanes de Valéncia entre els Centelles i els Vilaragut.

Està soterrat en la capella familiar en el convent de Sant Domenic de Valéncia.