Propietat intelectual

Propietat intelectual Es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la inteligència; ya sigen lliteràries, artístiques o científiques. És una propietat un poc especial, ya que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intelectual fa referència a qualsevol cosa intangible; lo que fa que siga un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.

Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre la idea en si mateixa. També és important ressaltar, que les lleis protegixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la llegislació de propietat intelectual. Només queda protegida la seua expressió literària o científica, però no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.

Història

La història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en la història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en Anglaterra, al sigle XVII, quan va ser reconegut per primera vegada el copyright com un dret inherent a la creació lliterària. I més tart, es va estendre a la resta de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de la invenció de la imprenta de Gutenberg, i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la fotografia, el cinema, els vídeos domèstics, etc.

L'aparició d'Internet ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat sotmès el sistema del dret d'autor, propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels drets d'autor davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.

El sigle XIX

El sigle XIX la gran expansió del capitalisme i la necesitat d'incentius per mantindre l'accelarat avanç tecnológic després de les guerres napoleóniques, consolidarían la lógica de la propietat intelectual i extendrian les llegislacions protectores.

La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en 1794 a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del cotó dràsticament i va convertir als EUA durant la dècada de 1830 en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britániques. I el cotó es va transformar en un bé de consúm de masses de preu asequible. EE.UU. i Gran Bretaña gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser paisos desarrollats.

Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontánea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estadounidens van rebre mes pagaments dels editors británics que del seu propi país , encara que legalment els privilegiats eren estatals i no podían ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava els editors británics suficientment a pagar per accedir els continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que este pugueren valer els seu privilegis llegals.

Per esta raó, la Convensió de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en 1886 per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeixement de drets els autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al 1989) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.

Propietat intelectual en el sigle XX

El sigle XX va ser el sigle del copyright, els drets d'autor i las patents. Després de celebrar-se la convenció de Berna en 1886, en 1893 es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de OMPI(Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates van aparèixer les primeres associacions de drets d'autor com la SGAE, en 1899 quan es va crear va eixir en el nom de SAE. En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els EUA, es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual.

Objectius

Incentius financers

Estos drets exclusius que permeten als propietaris de la propietat intelectual aprofitar els beneficis del monopoli. Estos beneficis de monopoli d'oferir un incentiu financer per a la creació de la propietat intelectual, i, en cas de patents, pagament associat costos de busqueda i desenrrollament.

Creixement economic

El monopoli llegal atorgat per les lleis de propietat intelectual se li atribuix una contribució significativa al creixement econòmic. Els economistes estimen que les dos terceres parts del valor de les grans empreses en els EUA es remonten als actius intangibles.

Categories de la PI segons OMPI

Segons l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual (OMPI), la propietat intelectual és un tipo de propietat, això significa que el seu propietari o titular pot dispondre d'esta com li plasca i que cap atra persona física o jurídica podrà dispondre llegalment de la seua propietat sense el seu consentiment. Naturalment, l'eixercici d'este dret està subjecte a llimitacions.

Propietat industrial: comprèn les invencions, paleses, marques, dibuixos i models industrials i indicacions geogràfiques d'origen.

Drets d'autor: que comprèn les obres literàries i artístiques, tals com les noveles, els poemes, les obres de teatre, les películes, les obres musicals, les obres d'art, els dibuixos, pintures, fotografies, escultures, i els dissenys arquitectònics.

Drets connexos: comprèn les interpretacions o execucions dels artistes, la producció de fonogrames i les activitats dels organismes de radiodifusió.

Registre de la propietat intelectual

El Registre de la propietat intelectual és un organisme previst en la Llei de Propietat Intelectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intelectual, a través de la prova i la publicitat dels drets que s'inscriuen.

En els Registres de la Propietat Intelectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Estes obres són, segons la legislació:

Obres científiques i lliteràries
Composicions musicals
Obres teatrals, coreografies i pantomimes
Obres cinematogràfiques i audiovisuals
Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, sigen o no aplicades
Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'ingenieria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència
Programes d'ordenador
Bases de dades
Pàgines web i obres multimèdia
Actuacions d'artistes, intèrprets i executants
Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials

L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu; per tant, la inscripció en el Registre de la Propietat Intelectual és sempre un tràmit voluntari. A la vegada, la inscripció servix com mig de prova que acredita qui és l'autor i a qui corresponen els drets d'explotació. Es considera que el dret existix tal com es declara en el Registre, llevat que es prove lo contrari.

Drets sobre la propietat intelectual

Es poden distingir dos tipos de drets sobre la propietat intelectual:

Els drets extrapatrimonials, o drets morals, són els drets que l'autor te com a autor de l'obra intelectual. És el cas del dret a publicar l'obra o mantenir-la inèdita; i el dret a ser reconegut com a l'autor de l'obra per part de tercers.

Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És a dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra.

Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual es pot vendre o transferir a tercers. A diferència d'atres formes de propietat tradicionals; que es mantenen al llarc del temps, encara que a vegades siga a través de diferents propietaris, la propietat intelectual té un final. De forma general, en Espanya els drets d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys més després de la seua mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, formant part d'un patrimoni comú; podent ser utilisada lliurement per qualsevol, respectant l'autoria e integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personal, van vinculats a la vida de l'autor. Els drets d'autoria e integritat de l'obra poden ser exercits, sense llímit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor.

Tot i que els autors de les obres gojen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interès social més ampli de promoció i desenrrollament de la cultura. Estes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorisació expressa de l'autor en casos com:

Per donar constància en un procediment judicial o administratiu.
Per ús privat del copista.
Per ús privat d'invidents.
En cites i resenyes, en finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor.
En ocasió de treballs o informacions sobre temes d'actualitat.
En relació a les obres situades en vies públiques.
Per la seua utilisació sense finalitats lucratives en determinades institucions de caracter cultural i científic.
Durant l'execució d'obres musicals en actes oficials.
La paròdia, mentre no puga supondre risc de confusió.

Crítiques a la propietat intelectual

Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per promoure la creativitat i l'avanç científic e imposen costos molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneixement una vegada que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.