Berobreo

Berobreo és el nom que rep en la mitologia celta, el deu relacionat en la mort i el més allà. Esta deitat era desconeguda fins al descobriment del santuari d'O Facho (Cangas de Morrazo). També es vincula en el sol ponent i la mar, per associació del cicle solar en la vida i la mort (amanecer i ocàs) i la mar com a lloc a on el sol va a morir en el Finis Terrae. Es considera que Berobreo seria el guardià del més allà i el guia de les ànimes cap a l'atre món.

Alguns autors associen el Berobreo celta en el Briareo grec per les possibles relacions comercials establides entre els celtes del front atlàntic Europeu en els navegants micénics. També associen en Berobreo l'orige del mític Breogán.

ReferènciesEditar

"Belenus." Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic Edition. Encyclopædia Britannica Inc., 2014
Koch (2005). «El santuario dedicado a Berobreo en el Monte do Facho (Cangas, Galicia)». Acta Paleohispánica
Rolland (18 de enero de 2020). «O Facho: viaxe ao santuario do deus Berobreo». GCiencia
Torres (17 de junio de 2018). «Descubren en O Facho la existencia de un santuario de la Edad del Hierro». La Voz de Galicia

BibliografiaEditar

Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
Díaz García, Romaní Martínez, Otero Piñeyro Maseda, Cerviño Meira, Sánchez Cidrás, Castro Otero (2017). Travesía por tres momentos da historia de Bueu (en gallec). Deputación de Pontevedra. ISBN 978-84-8457-464-4
Nicole Jufer & Thierry Luginbühl (2001). Les dieux gaulois : répertoire des noms de divinités celtiques connus par l'épigraphie, les textes antiques et la toponymie. Paris: Editions Errance. ISBN 2-87772-200-7
Pena Graña, Erias Martínez (2006). «O ancestral camiño de peregrinación ó Fin do Mundo: a procura do deus do Alén, Briareo/Berobreo/Breogán/Hércules/Santiago...». Anuario Brigantino.