Observació
L'observació és l'adquisició activa d'informació a partir del sentit de la vista. Es tracta d'una activitat realisada per un ser viu (humans, animals, etc), que detecta i assimila les traces d'un element utilisant els sentits com a instruments principals. El terme també pot referir-se a qualsevol senya arreplegat durant esta activitat. El primer pas del método empíric, requisit de la investigació científica, és realisar observacions de la naturalea.
Método científicEditar
El método científic inclou els següents passos:
- Observar el fenomen : Método de l'observació científica
- Plantejament del problema.
- Busca i selecció d'informació.
- Elaborar una hipòtesis com una possible explicació a eixe fenomen,
- Predir una conseqüència llògica en això,
- Experimentar en la predicció, i
- revisar per qualsevol error de medició o experimental.
- Aplegar a una conclusió.
L'observació és el primer pas, i també apareix en el curs de l'experimentació, solament que esta és una experiència estructurada. En el procés s'utilisen els cinc sentits físics, junt en les tècniques de medició, test estandardisats i els instruments de medició.
NegocisEditar
Procés per mig del qual es determinen els paràmetros essencials per a poder dissenyar i eixecutar una idea de negoci. Els factors estudiats més determinants per a l'elaboració d'un negoci són els següents:
- Les persones (actors d'un lloc que complixen rols definits)
- El lloc (mig en el que s'estén el mercat i/o el lloc d'instalació)
- L'història (Antecedents que influïxen en la percepció del mercat per la proposta de valor del negoci pensat)
FilosofiaEditar
L'observació en térmens filosòfics és el procés de filtrar informació sensorial a través del procés de pensament. L'entrada és rebuda o percebuda per algun dels sentits: auditiu, vista, olfat, gust, o tacte para despuix ser analisada ya siga a través del pensament racional o irracional. Per eixemple: individu X "veu" a un pare colpejar al seu fill, llavors individu X "observa" i califica tal acció com a bona o mala. Deduccions sobre que les conductes són bones o males poden basar-se solament en preferències i no necessàriament en la construcció de relacions, o estudis de les conseqüències derivades de la conducta observada. En el pas del temps les impressions almagasenades en la consciència relatives a les observacions, junt en les consegüents relacions i conseqüències, permetran a l'individu X construir un concepte sobre les implicacions morals d'un comportament.
La característica definitòria de l'observació és que tracta d'extraure conclusions, aixina com construir punts de vista personals sobre cóm manejar o calificar situacions similars en el futur, en lloc de simplement registrar alguna cosa que ha succeït. No obstant, segons Jiddu Krishnamurti, l'observació no implica l'elaboració de conclusions i la creació de punts de vista personals. Fer en la no acumulació de coneiximents. Esta observació, afirma, permet que la ment siga lliure.
Observació en l'investigació qualitativaEditar
En investigació social es diu observació a un procediment estructurat de recolecció de senyes que explora, descriu, comprén, identifica i genera hipòtesis sobre ambients, contexts, sub-cultures i la majoria dels aspectes de la vida social. Els tipos d'observació són:
- És Observació participant quan l'investigador s'involucra activament en tasques o situacions.
- És Observació No participant quan ningú coneix el seu rol ni se sap que està observant.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- GALINDO, Cáceres Jesús (coord). Técnicas de Investigación en Sociedad, Cultura y Comunicación. 1ª. Edición. México. Addison Wesley Longman. 1998. 525p. ISBN 968-444-262-9
- SIERRA, Bravo. R. Técnicas de investigación Social. 9ª. Edición. Madrid. Editorial Paraninfo S. A. 1994. 705p. ISBN 84-283-1548-5
Enllaços externsEditar
Plantilla:Wikcionario Plantilla:Wikiquote
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Observación de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.