El paraís perdut
El paraís perdut (Paradise Lost en idioma anglés) és un poema narratiu de John Milton (1608 - † 1674), publicat en l'any 1667. Li'l considera un clàssic de la lliteratura anglesa i ha donat orige a un tòpic lliterari molt difòs en la lliteratura universal.
Està dividit en dotze llibres i sobrepassa els 10.000 versos escrits sense rima. El poema és una epopeya sobre el tema bíblic de la caiguda d'Adán i Eva. L'obra tracta, fonamentalment, sobre el problema del mal i el sofriment en el sentit de respondre a la pregunta de per qué un Deu bo i totpoderós decidix permetre'ls quan li seria fàcil evitar-los.
Milton comença expressant el fi de «justificar els camins de Deu» responent a través d'una descripció sicològica dels principals protagonistes del poema: Deu, Adán, Eva i el Diable, les actituts del qual acaben per revelar el mensage esperançador que s'amaga despuix de la pèrdua del paraís original. En el poema, el cel i l'infern representen estats d'ànim abans que espais físics.
L'obra comença en l'infern (descrit per mig de referències a la permanent insatisfacció i desesperació dels seus habitants), des d'a on Satanás (definit pel sofriment) decidix venjar-se de Deu de forma indirecta, açò és, a través dels sers recent creats que viuen en un estat de felicitat permanent.
En l'any 1671 Milton va publicar El paraís recobrat, un poema en quatre llibres en el que continua l'èpica satànica del primer poema, pero centrat esta volta en els fracassats esforços del diable per tentar a Jesús durant la seua estància en el desert.