Conflicte ucranià-rus
El conflicte ucranià-rus és una série d'enfrontaments i tensions polítiques i militars entre Ucrània i Rússia, que es varen intensificar significativament a partir de l'any 2014 en l'anexió de Crimea per part de Rússia i l'esclat de la guerra en l'est d'Ucrània. Este conflicte té raïls històriques, polítiques i ètniques profundes que han dut a una situació prolongada i complexa.
Orígens HistòricsEditar
Antecedents en l'Era SovièticaEditar
Ucrània i Rússia compartixen una història comuna dins de la Unió Soviètica. Despuix del colapse de la URSS en 1991, Ucrània es va independisar i va buscar establir-se com un estat sobirà, encara que les relacions en Rússia sempre varen ser complicades per la significativa població d'ètnia russa en Ucrània i els interessos estratègics de Rússia en la regió.
Revolució Taronja i EuroMaidánEditar
En l'any 2004, la Revolució Taronja en Ucrània va marcar un punt d'inflexió en desafiar els intents de manipulació electoral i establir un govern més prooccidental. No obstant, les tensions aumentaren en 2013-2014 en les protestes de EuroMaidán, que varen dur al derrocament del president prorruso Viktor Yanukóvich i a una major orientació d'Ucrània cap a Europa i Occident.
Anexió de CrimeaEditar
En març de 2014, despuix del derrocament de Yanukóvich, Rússia va anexar la península de Crimea, una acció àmpliament condenada per la comunitat internacional i que va dur a sancions contra Rússia. El referèndum portat a terme en Crimea, en el que la majoria va votar a favor d'unir-se a Rússia, no va ser reconegut per Ucrània ni per la majoria de la comunitat internacional.
Guerra en l'Est d'UcràniaEditar
Poc despuix de l'anexió de Crimea, va esclatar un conflicte armat en les regions orientals de Donetsk i Lugansk, a on separatistes prorrusos varen declarar l'independència i varen rebre respal militar i llogístic de Rússia, segons múltiples informes. Este conflicte ha resultat en mils de morts i desplaçats, i ha dut a vàries rondes de sancions i negociacions internacionals, com els Acorts de Minsk, que busquen una solució pacífica.
Invasió Russa de 2022Editar
El 24 de febrer de 2022, Rússia va llançar una invasió a gran escala d'Ucrània, justificant-la en la necessitat de desmilitarizar i desnazificar; Ucrània. Esta acció va provocar una condena internacional generalisada, aixina com l'imposició de sancions sense precedents contra Rússia. La guerra resultant ha causat devastación en numeroses ciutats ucranianes i ha dut a una crisis humanitària massiva.
Procés de Pau i ObstàculsEditar
A pesar de varis intents de negociació i alto el fuego, el conflicte ha persistit per desacorts fonamentals sobre la sobirania de Crimea, l'autonomia de les regions orientals i l'influència de Rússia en els assunts interns d'Ucrània. Els esforços internacionals, inclosos els liderats per la OSCE i atres organismes, han tingut un èxit llimitat en conseguir una pau duradora.
Situació ActualEditar
El conflicte seguix sent dinàmic i volàtil. Ucrània ha rebut respal significatiu en forma d'ajuda militar i humanitària de països occidentals, mentres que Rússia enfronta una creixent pressió econòmica i política per les sancions. Les hostilitats continuen en vàries regions, i la situació humanitària en les zones afectades és crítica.
Vore tambéEditar