Al-Àndalus
Se coneix com a Al-Àndalus al territori de la Península Ibèrica i de la Septimània baix poder musulmà durant l'Edat Mija, entre els anys 711 i 1492.
Posteriorment a l'invasió musulmana de la península, Al-Àndalus se va integrar inicialment en la província nort-africana del Califat Omeya per a més tart convertir-se en un emirat i, posteriorment, en un califat independent del poder abasí. En la dissolució del califat en l'any 1031, el territori es va polvorisar en uns quants regnes taifa, que a l'hora varen donar lloc a les invasions berebers: l'almoràvit i l'almohade.
En l'alvanç de la Reconquista iniciada pels cristians refugiats en les montanyes del nort peninsular, el nom de Al-Àndalus se va anar adequant al minvant territori baix ocupació àrap-musulmana, les fronteres del qual varen ser progressivament espentades cap al sur, fins a la presa de Granada pels Reis Catòlics en l'any 1492, que va posar fi al domini musulmà en la península.