La Casa de Papel

Revisió de 12:15 27 oct 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

La Casa de Papel és una sèrie de televisió espanyola de drama i atraco creada per Álex Pina. La sèrie va ser estrenada el 2 de maig de 2017 en la cadena espanyola Antena 3, i posteriorment va ser adquirida per Netflix, que la va distribuir internacionalment.

ArgumentEditar

La sèrie seguix a un grup de lladres liderats per un home misteriós conegut com "El Professor". El grup planeja i executa dos atracos ambiciosos: primer a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, i després al Banc d'Espanya. Els membres de la banda utilisen noms de ciutats com a àlies per a mantindre les seues identitats en secret.

Personages principalsEditar

  • El Professor (Álvaro Morte): El cervell darrere dels atracos.
  • Tòquio (Úrsula Corberó): La narradora i una de les atracadores més impulsives.
  • Berlín (Pedro Alonso): El líder del grup dins de la Fàbrica de Moneda.
  • Nairobi (Alba Flores): L'experta en falsificació.
  • Río (Miguel Herrán): El jove hacker del grup.
  • Denver (Jaime Lorente): El fill d'un atre membre de la banda.
  • Moscou (Paco Tous): El pare de Denver i expert en mineria.
  • Hèlsinki (Darko Peric) i Oslo (Roberto García): Els musculosos del grup.

Producció i emissióEditar

La sèrie va ser produïda inicialment per Atresmedia en colaboració en Vancouver Media. Despuix de l'èxit internacional en Netflix, la plataforma de streaming va adquirir els drets globals i va produir noves temporades.

RecepcióEditar

"La Casa de Papel" va rebre aclamació crítica i es va convertir en un fenomen global. Va guanyar diversos premis, incloent el Premi Emmy Internacional a la Millor Sèrie Dramàtica en 2018.

Impacte culturalEditar

La sèrie ha tingut un impacte significatiu en la cultura popular. Els vestits rojos i les màscares de Salvador Dalí utilisats pels atracadors s'han convertit en icones reconegudes mundialment, i s'han utilisat en diverses manifestacions i protestes com a símbol de resistència.

Vore tambéEditar