El Regne de Mallorca va ser creat per Jaume I el Conquistador despuix de la seua conquista en l'any 1231. En 1260[1] va morir Alfonso, el primogènit del rei (qui anava a heretar Aragó i Valéncia). Llavors, Jaume va redactar un nou testament pel que otorgava Mallorca al seu fill Jaume. Esta disposició constituïx l'orige del Regne privatiu de Mallorca, estructurat de forma definitiva en el testament de l'any 1272. Aixina, quan Jaume I va fallir en 1276, la Corona d'Aragó va quedar per al fill major, Pedro (conegut com Pedro el Gran), i el regne de Mallorca per al següent, Jaume, que regnaria en el nom de Jaume II.
El regne de Mallorca comprenia les illes Balears; Mallorca, Menorca —baix domini musulmà i enfeudada al rei de Mallorca des de l'any 1231 fins a l'any 1287— Eivissa i Formentera. Aixina mateix, durant la monarquia privativa, la Corona de Mallorca comprenia el regne de Mallorca aixina com els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el senyoriu de Montpeller, el vescomtat de Carladés, en Auvernia, i la baronia de Omeladés, contigua a Montpellier. En quant titulars d'estos dominis continentals, els reis de Mallorca eren vassalls dels d'Aragó.
.svg)