Cervell

Revisió de 11:50 21 oct 2024 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Cervell de chimpansé

El cervell (del llatí cerĕbĕllu, diminutiu de cerĕbrum)[1] és l'orgue més complex del cos. En un home típic, la corfa cerebral (la part més gran) s'estima que conté entre 15 i 33 billons de neurones,[2] transmetent els seus mensages ad atres neurones per mig de la sinapsis. Estes neurones se comuniquen en atres a través de fibres llargues de protoplasma nomenades axons, les quals porten trens d'impulsos elèctrics denominats potencials d'acció a parts distants del cervell o del cos tenint com a blanc receptors específics.

Des d'un punt de vista evolutiu i biològic, la funció del cervell com orgue, és eixercir un control centralisat sobre els demés orguens del cos. El cervell actua sobre el restant de l'organisme per la generació de patrons d'activitat muscular o per la producció i secreció de substancies químiques nomenades hormones. Este control centralisat permet respostes ràpides i coordinades davant els canvis que es presenten en el mig ambient. Alguns tipos bàsics de resposta tals com els reflexos poden estar amijanats per la mèdula espinal o els ganglis perifèrics, pero un sofisticat control intencional de la conducta sobre la base de l'informació sensorial complexa requerix la capacitat d'integrar l'informació d'un cervell centralisat.

ReferènciesEditar

  1. Pelvig, DP; Pakkenberg, H; Stark, AK; Pakkenberg, B (2008). «Neocortical glial cell numbers in human brains». Neurobiology of Aging 29 (11): pp. 1754–1762.
  • Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
  • Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
  • Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9

BibliografiaEditar

  • Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
  • Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
  • Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
  • Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
  • Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología

Enllaços externsEditar

Commons