Plàtano

Plàtanos

Diverses varietats de plàtanos

La banana o plàtano (del llatí platanus, i este del grec πλάτανος.), és la fruita en forma de baya oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de llavors i comestible i en una pell llisa i groga..

Agrupa un gran número de plantes herbàcees del gènero Musa, tant híbrits obtenguts per horticultura a partir de les espècies silvestres Musa acuminata i Musa balbisiana, com cultivades genèticament a partir d'estes espècies.

Hi ha més de 1000 varietats de plàtanos i per lo general es dividixen en dos categories principals:

• Plàtanos de postre o dolços, per a menjar principalment crus, en gran part de la seua fécula convertida en sucre,.

• Plàtanos de cuinar o de guisar, més grans, es mengen cuinats per lo general bollits, torrats o fregits, independentment de si estan madurs o no.

Les diferències entre banana i plàtano radiquen sobretot en el seu sabor, propietats i nutrients:

Plàtanos a l'esquerra i bananes a la dreta

• Per a escomençar, el seu orige de cultiu: les bananes que es venen hui en Europa procedixen sobretot de Llatinoamèrica i Àfrica, mentres que el platano procedix de Canàries.

• La forma. Els plàtanos solen ser una miqueta més chicotets en llongitut i diàmetro, i solen ser més curvos que les bananes. També per les seues típiques motetes negres: fa anys precisament eixa va ser una de les característiques que Plàtano de Canàries més va emfatisar per a distinguir-los be.

• Aroma i sabor. Els plàtanos tenen un aroma més intens que les bananes i un sabor més dolç, degut a que acumulen una major cantitat d'hidrats de carbono simples.

• Nutrients. El Plàtano conté concentracions de vitamina A, B2, B6, C i riboflavina més elevades que la banana, i també té més fibra, en concret, pectina, que aumenta la sensació de sacietat quan nos ho mengem. Igualment, té més potassi, calci i fòsfor.