Daniel Martínez Ferrando
Daniel Martínez Ferrando (Valéncia, 6 d'octubre de 1887 - † Palma de Mallorca, 8 de giner de 1953) fon un escritor valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Daniel Martínez Ferrando fon germà d'Eduart Martínez i Ferrando i Jesús Ernest Martínez Ferrando. En l'any 1916, conseguí la càtedra d'anglés en l'Escola Professional de Comerç de Palma de Mallorca, anys més tart aconseguí el trasllat a Vigo, i despuix es traslladà a Palma de Mallorca, a on es va casar en Marieta Rosselló i Sabater, filla de Francesc Rosselló i Miralles, i Maria Sabater.
Colaborà en les revistes valencianes, Terra Valenciana, Patria Nova i D'Ací i d'Allà i en l'any 1920 es va unir a la logia maçònica España Democrática. També escrigué poesia influenciat pel modernisme català.
En acabar la guerra civil espanyola fon jujat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques i condenat a tres anys de presó per esquerrà i maçó, estigué nou mesos a la presó de Porlier (Madrit) i la resta en Burgos. Fon lliberat i tornà a Palma, pero no fon readmés en la seua càtedra fins a uns mesos abans de morir.
Obra
- Solidaridad y Regionalismo (1908)
- A través de Galicia (1922)
- Guía sentimental de Mallorca (1925)
- Ciudades islámicas (1927)
- Escumes (1936), que arreplega les següents obres:
- La cançó de l'isolat (1911)
- Vora la mar del Nord (1915)
- Visions de l'Horta (1916)
Cites
- El gran patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva, denunciava les intencions del pancatalanisme valencià: