Thomas Carlyle
| Thomas Carlyle | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Filòsof, historiador, matemàtic i escritor. | ||
| Naiximent: | 4 de decembre de 1795 | ||
| Lloc de naiximent: | Ecclefechan, Escòcia, Regne Unit | ||
| Defunció: | 5 de febrer de 1881 | ||
| Lloc de defunció: | Londres, Anglaterra, Regne Unit | ||
Thomas Carlyle (Ecclefechan, Escòcia, Regne Unit, 4 de decembre de 1795 - † Londres, Anglaterra, Regne Unit, 5 de febrer de 1881), fon un filòsof, historiador, traductor, matemàtic, crític social i escritor, ensagiste escocés. Fon catedràtic i despuix rector de l'Universitat d'Edimburc.
Thomas Carlyle, en el seu llibre On Heroes, Hero-Worship, and The Heroic in History (Sobre héroes, adoració als héroes i lo heròic en l'història), va argumentar que les accions del "Gran Home", juguen un paper clau en l'història, afirmant que "l'història del món no és més que la biografia dels grans hòmens". Atres obres importants inclouen The French Revolution: A History (La Revolució Francesa: una història) i The History of Friedrich II of Prussia, Called Frederick the Great (L'Història de Federic II de Prússia, nomenat Federic el Gran).
La seua història sobre la Revolució Francesa (1837) fon l'inspiració per a la novela Història de dos ciutats (1859) de Charles Dickens, i seguix sent popular en l'actualitat. La seua obra Sartor Resartus (1836) és una notable novela filosòfica.
Carlyle, fon un destacat polemiste, va acunyar el terme "la ciència lúgubre" per a l'economia, en el seu ensaig Occasional Discourse on the Negro Question (Discurs ocasional sobre la qüestió negra), que advocava per la reintroducció de l'esclavitut en les Índies Occidentals. També escrigué artículs per a l'Enciclopèdia d'Edimburc.
Thomas Carlyle fon cristià, pero prengué la seua fe mentres assistia a l'Universitat d'Edimburc, i despuix va adoptar una forma de deisme.
En matemàtiques, és conegut pel círcul de Carlyle, un método utilisat en equacions de segon grau i per a desenrollar construccions de polígons regulars en regla i compàs.