Paraula de Sabiduria
La Paraula de Sabiduria és el nom que se li dona a una doctrina i es troba escrita en una secció del llibre de Doctrina i Convenis, escrita per revelació per Joseph Smith en 1833, a on es descriu el còdic de salut recomanat per l'església.[1] L'adherència a les prohibicions en el consum de licor, café, te, el tabac, i drogues ilícites és un requisit per al batisme a l'església, perque els seus membres entren en els temples de l'església i una expressió de comesa a Déu.[2]
La Paraula de Sabiduria és justificada sobre la base de l'analogia que el cos d'un individu és representació del temple de Déu.[2] En ella s'inclou una llista de recomanacions dietètiques, incloent l'us freqüent de cereals, fruites i verdures i carns en molt poc contingut.[1] Als consells de salut inclosos en Doctrina i Convenis, s'han afegit conceptes adicionals per les autoritats generals de l'església, considerats ara part de la Paraula de Sabiduria. Alguns consells inclouen l'eixercici regular, el millorament de la salut mental i física, etc. En la conferència general de l'església SUD del 9 de setembre de 1851, Brigham Young va declarar que les recomanacions dins de la Paraula de Sabiduria havien de ser preses com a manaments per a tot Sant dels Últims Dies.[3]
Referencies
- ↑ 1,0 1,1 Doctrina y Convenios sección 89. Revelación dada por medio de José Smith, en Kirtland, Ohio, el 27 de febrero de 1833 (History of the Church, 1:327–329). (Vegeu l'encapçalament de la secció 89 de Doctrina y Convenios). [1]
- ↑ 2,0 2,1 Boyd K. Packer, ‘Sois templo de Dios’,. Liahona, Nov 2000, 72–74. Últim accés 4 de maig, 2008. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «packer» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ "Minutes of the General Conference", Millennial Star, 2 de febrer de 1852, vol. 13, p. 35.
