Jorge Luis Borges
Jorge Francisco Isidoro Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicá ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.
Biografia
Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de psicologia, pero tambe tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, El caudillo, i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengue anglés del seu marit i va traduïr varies obras d'eixa llengua al castellà. En sa casa es parlava en castellà i anglés. La relació de Borges en la lliteratura començà des de molt temprana etat, seent que als quatre anys ya sabía llegir i escriure.
Estudià primer en Argentina i, durant la seua joventut, en Suïssa. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial en l'any 1914 la família es va instalar en Ginebra, on el jove Borges estudià frances i cursà la segona ensenyança en el Liceu Jean Clavin. En l'ajuda d'un diccionari deprengue per si mateix l'alemà i escrigui els seus primers versos en frances.
Despres de la Primera Guerra Mundial la familia Borges va passar tres anys en Lugano, Barcelona, Mallorca, Sevilla i Madrit. En esta epoca va coneixer al seu futur cunyat, Guillermo de Torre, i alguns dels principals escritors espanyols de l'epoca, como Rafael Cansinos-Assens (a qui freqüentava en el famos Café Colonial i a qui sempre considerà el seu mestre), Ramón Gómez de la Serna, Valle Inclán i Gerardo Diego.
Inicis de la seua carrera lliteraria
El 24 de giner de 1921 va apareixer el primer numero de la revista lliteraria Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'organ difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors mes notables estaven el mateix Borges, Rafael Cansinos-Assens, Ramón Gómez de la Serna i Guillermo de Torre, qui mes tart es casaria en Norah Borges.
El 4 de març de 1921, els Borges embarcaren en el port de Barcelona en la nau "Reina Victòria Eugènia" que els tornaria a Buenos Aires. El contacte en Buenos Aires dugà al poeta a una relació exaltada de "descobriment" en la seua ciutat natal, aixina començà a donar forma a la mitificació dels barris suburbans. Va publicar articuls en la revista Cosmópolis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que nomes es publiquen dos numeros), i tambe publica en Nosotros, dirigida per Alfredo Bianchi. En 1922 visita a Leopoldo Lugones junt Eduardo González Lanuza; per a entregar-li el segon (i últim) numero de Prisma. En agost de 1924 funda Proa junt Ricardo Güiraldes, autor de Don Segundo Sombra; Alfredo Branden Caraffa i Pablo Rojas Paz. En l'any 1931 es publica el primer numero de Sur, dirigida per Victoria Ocampo; en est primer numero Borges colabora en un articul dedicat al coronel Ascasubi.
En 1923, en vespres d'un segon viage a Europa, Borges publicà el seu primer llibre de poesia, Fervor de Buenos Aires, en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada apresuradament, en la que es posaren algunes errates i que, ademes, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mmateix Borges. Despres d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, Luna de enfrente e Inquisiciones. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i mes polemic escritor d'América.
Mes tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistas clau de l'historia de la lliteratura argentina de la primera mitat del sigle XX. No obstant la seua formacio europeiste, reivindicà tematicament les seues arraïls argentines. En 1930 Borges publicà l'ensaig Evaristo Carriego i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayo Pedro Figari. Ademes, va coneixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despres seria el seu amic i en el que publicaria numerossos texts: Adolfo Bioy Casares.
En 1935 edità Historia universal de la infamia, una serie de relats breus, entre ells, "Hombre de la esquina rosada". Al any següent es publicaren els ensajos d'Historia de la eternidad, a on —entre uns atres temes— Borges indaga sobre la metafora.
En la ajuda del poeta Francisco Luis Bernárdez, va aconsseguir en 1938 treballar en la biblioteca municipal Miguel Cané del barri porteny de Almagro. Alli, en els seus moments lliures, es dedica a llegir i ad escriure els seus primers conts. En 1941 publicà Antología Poética Argentina i edità el volumen de narracions El jardín de senderos que es bifurquen, obra en la que es fiu acreedor al Premi Nacional de Lliteratura d'Argentina. Al any següent aparegue Seis problemas para don Isidro Parodi, llibre de narracions que escrigui en colaboracio en Bioy Casares.
Madurea
Els inicis de la decada de 1950 marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'Argentina. La SADE li nombrà president en 1950, carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig "Aspectos de la literatura gauchesca".