Miquel Adlert i Noguerol

Revisió de 23:06 7 gin 2010 per Valencian (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Miquel Adlert i Noguerol''' (Paterna, l'Horta 1911 - València 1988) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alt...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, l'Horta 1911 - València 1988) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tart va eixercir com a juge. En 1935 fon militant d'Acció Nacionalista Valenciana. En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, a la volta que contactà en membres de la Lliga Catalana i d'UDC, pero el 1940 fon dissolta per orde governativa.

En l'any 1944 fundà en Xavier Casp l'editorial Torre, de Valéncia, que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de postguerra, aixina com la revista Esclat (1948). En 1956 s'enfrontà dialècticament a Joan Fuster i trencà definitivament en ell després de la publicació de Nosaltres els valencians en 1962. Als escomençaments dels anys setanta derivà cap a posicions valencianistes i de defensa de la llengua valenciana, rebujant el terme Països Catalans, i reivindicant les institucions del Regne de València. A principis dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les Normes del Puig per a la llengua valenciana.

Obres

  • I la pau (1953)
  • El salze a la sendera (1953)
  • Cor al nu (1956)
  • En defensa de la llengua valenciana (1977)
  • De la meua catacumba (1984)
  • El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
  • Del periodisme meu (1984)

Enllaços externs