Federico Jiménez Losantos
Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 15 de setembre de 1951) És un periodiste, empresari i escritor espanyol.
És vicepresident i editor del diari digital Libertad Digital, director i presentador del programa Es la Mañana de Federico de la cadena esRadio, columniste del diari El Mundo i columniste i director de la revista La ilustración liberal. Fins el 10 de juliol de 2009 va ser director i presentador del programa La Mañana en la Cadena COPE.
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i siguent crític en el poder polític siga del color que siga, es a dir, en independència política.
Biografia
Joventut
De pare sabater, de mare mestra i nét de mestres, Federico Jiménez Losantos és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca rural que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de Terol (on va tindre com a professor al cantautor i, posteriorment, polític José Antonio Labordeta i al dramaturc José Sanchis Sinisterra). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
Va estudiar Filosofia i Lletres en Saragossa i en 1971 es traslladà per a cursar l'espcialitat de Filologia Espanyola en l'[Universitat de [Barcelona]]. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els esperpents de Valle-Inclán, dirigida per Joaquín Marco. El tribunal presidit per José Manuel Blecua li va otorgar un excelent per unanimitat.
Va estudiar Psicoanàlisis en Óscar Masotta i va ser un dels fundadors de la Biblioteca Freudiana de Barcelona aixina com de l'universitària Revista de Lliteratura. En giner de 1978 va fundar i va dirigir junt ad Alberto Cardín la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis Diwan, considerada pel diari El País com la revista cultural mes important, oberta i viva del moment.
Militància comunista i antifranquista
Durant el franquisme milità en algunes organisacions clandestines comunistes i maoistes com Bandera Roja, d'ideologia maoista, i el Partit Socialiste Unificat de Catalunya (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics (Grupo de trama) d'extrema esquerra fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la China comunista en 1979 i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
Ya en la Transició entrà a militar en el Partit Socialiste d'Aragó (perteneixent a l'antiga Federació de Partits Socialistes i fora de l'òrbita del PSOE), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980 per este partit, pero va rebre l'oposició del PSOE i del Partit Socialiste Andalús, finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de Catalunya contra l'imposició del català front al castellà i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel PSC-PSOE i PCE-PSUC (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El PSA obtingué dos escans en el Parlament de Catalunya, siguent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del PSA, lo va portar a enfrontaments contra Alberto Cardín, director de la revista Diwan, ya que ell sempre havia defengut l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari El País i passara a fer-ho en Diario 16, acompanyat de Fernando Sánchez Dragó. El diari dirigit per Pedro J. Ramírez publica el 25 de giner de 1981 el Manifest dels 2.300, en favor dels drets llingüístics en Catalunya entre el castellà i el català.
Poc temps després, el 21 de maig de 1981, va ser seqüestrar pel grup terroriste català Terra Lliure (que no anuncià la seua existència fins el 24 de juny) i va ser lliberat el mateix dia, havent rebut ans un tir en el genoll. Arraïl d'açò va abandonar Catalunya junt ad atres firmants del Manifest dels 2.300. La condena de tots els polítics ad este succés va ser unànime i rebujant la forma d'actuar de Terra Lliure.
ABC i Antena 3 Ràdio
En 1982 se va establir en Madrit i passà de colaborar en El País a fer-ho en Diario 16, labor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista Cambio 16. En 1987 va fichar com a columniste de l'ABC. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora Antena 3, en el programa d'Antonio Herrero El primero de la mañana i en la Cadena COPE en el programa Protagonistas en Luis del Olmo. Va ser contertuli fix en el programa de José Luis Balbín Hora cero i comentarista polític de Luis Herrero en l'informatiu d'Antena 3 Televisió.
COPE i Libertad Digital
En 1992 es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del Govern espanyol per la qual el Grup PRISA es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup Zeta es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com Antonio Herrero, José María García, Luis Herrero i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena COPE. En maig de 1998 va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa La Mañana i José Apezarena a Luis Herrero al front del programa La Linterna. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de La Linterna a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys mes fins a 2003, quan Luis Herrero passà a ser eurodiputat del Partit Popular en el Parlament Europeu. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'EGM, Federico Jiménez Losantos passà a fer-se càrrec del programa La Mañana des del més de setembre de 2003. Ací, en este programa, és on s'ha guanyat, potser, el títul de periodiste mes influent de la ràdio espanyola en l'actualitat, on se solia incloure dos seccions ben diferenciades: de 6 a 10 del matí tracta sobre informació política, és la secció mes important del programa i és on Jiménez Losantos repassa i comenta l'actualitat política on no es lliura de la crítica ni el President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero ni el PSOE ni l'oposició representada en el Partit Popular, representant la crítica en el seu president nacional Mariano Rajoy ni l'alcalde de Madrit Alberdo Ruiz-Gallardón