Llengües escandinaves
Revisió de 08:54 25 abr 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Se coneix en el nom de llengües nòrdiques[1] a les llengües germàniques septentrionals[2] o llengües escandinaves [3].
Constituïxen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-família de les Llengües indoeuropees, junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.
Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlades en Dinamarca, Noruega, Suècia, les Illes Feroe, Islàndia i Groenlàndia, aixina com per una significativa minoria sueca en Finlàndia i per grups d'immigrants en Amèrica del Nort i Austràlia.
Aproximadament 20 millons de persones dels països nòrdics tenen una llengua escandinava com a llengua materna, incloent una significativa minoria sueca en Finlàndia.
ReferènciesEditar
- ↑ Esta expressió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els països nòrdics.
- ↑ Expressió gastada en genètica llingüística (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Language Family Trees Indo-European, Germanic, North. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).
- ↑ Terme que apareix en estudis llingüístics sobre Escandinàvia (Treball sobre la sintaxis del dialecte escandinau. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, a soles recobrix l'àmbit continental, 'i.e., danés, suec i noruec
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llengües escandinaves.