Joaquín de los Santos Vivanco
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Militar
Naiximent: 8 d'agost de 1896
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 3 de juny de 1942
Lloc de defunció: Kopzy, Polònia

Joaquín de los Santos Vivanco (Valéncia, 8 d'agost de 1896 - † Kopzy, Polònia, 3 de juny de 1942) fon un militar valencià.

Biografia

Joaquín de los Santos Vivanco naixqué el dia 8 d'Agost de l'any 1896 en la ciutat de Valéncia. Molt pronte es varen traslladar a Castelló, lloc de residència de la seua família, i l'habitual en el seu futur.

Ingressà voluntari en l'Eixèrcit en 1910, en 14 anys d'edat. Jurà Bandera en el Regiment d'Infanteria Tetuán XIV de Castelló. En l'any 1918 va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria. Els seus germans Miguel i Antonio també varen elegir la Professió Militar, pero en l'Acadèmia de Cavalleria. El 7 de juliol de 1921 va ascendir a Alferes d'Infanteria, sent destinat al Grup de Regulars de Melilla número 2.

Participà en l'intent de lliberació de Igueriben (Marroc), en la defensa i evacuació de Annual, també de Marroc, i en els molts combats de la zona en el seu Grup mig de rebuig. Posteriorment, va ascendir a Tinent i encara duent dos anys de durs combats va seguir en el mateix Grup de Regulars. En abril de 1924 el seu germà Antonio, Tinent de Cavalleria i Pilot Aviador, que pertanyia a la Esquadrella de Melilla, va morir en accident, sent enterrat en la Cementeri de la Puríssima de Melilla. El 30 de setembre de 1924, Joaquín fon ascendit per Mèrits de Guerra a Capità. Imposta la Pau en Marroc, va retornar a Castelló, al Regiment de Tetuán.

En esclatar l'Alçament Nacional del 18 de juliol de 1936, sabedor dels assessinats de familiars, com el seu germà Luis en Valéncia i uns atres, i davant la reiterada busca per part dels milicians rojos del Front Popular per a assessinar-li, es va traslladar al Port de Burriana, a on va rebre ajuda per a conseguir embarcar, aplegant a Marsella (França). D'allí, en l'ajuda d'un Ret Nacional, va passar a Espanya, a on li esperava el Mando de la 2ª Mía, del III Tabor, del Grup de Forces Regulars Indígenes Larache nº 4, el 26 de març de 1937. Va combatre en els Fronts d'Andalusia i Extremadura, fins que fon destinat al Regiment d'Infanteria Càdis número 33, en la província de Còrdova. Més tart, habilitat com a Comandant el 6 de juliol de 1938, se li va assignar el Mando del VIII Tabor de Regulars de Ceuta. El 18 de març de 1938 fon ascendit a Comandant Efectiu, per antiguetat. Per la seua conducta en combat, fon propost per a la Medalla Militar Individual, en la que fon condecorat. Acabada la Creuada de Lliberació Nacional, va retornar a Castelló, de nou al seu vell Regiment Tetuán.

Tots els seus germans havien mort: uns, en la Campanya de Marroc, i els restants, assessinats al començ de la lluita. També varen morir els seus cunyats, aixina com el Comandant Pérez Salas, el seu padastre.

El 23 de novembre fon destinat al Regiment d'Infanteria número 10, en Castelló. Fon combatent voluntari en la División Azul (en valencià, Divisió Blava), per a lluitar contra el comunisme en l'URSS, com a Comandant. Es va allistar en el més de juliol de 1941. El 8 de juliol de 1941, es va fer càrrec de l'organisació del I Batalló, del Regiment d'Infanteria 263. Fon el primer Cap que va tindre el citat Batalló. Li fon concedida la Creu de Ferro de 2ª Classe, el dia 27 d'abril de 1942. El 30 de maig de 1942, estant reunit en alguns dels seus oficials, resant el Rosari, un morter va produir tres morts, sent ferits el Comandant Santos Vivanco, el capellà i el Tinent d'Ingeniers Carrochado.

Caigué en combat en el front, el dia 3 de juny de 1942, a conseqüència de les ferides sofrides durant un bombardeig sobre les seues posicions en el llogaret de Kopzy, a l'Est de Dolgowo. Fon soterrat en el Cementeri de Grigorowo, fila I, fossar 17. Posteriorment fon soterrat en el Cementeri espanyol de Pankovska (Polònia), el 15 de setembre de 1997.

Reconeiximents

Un carrer de la ciutat de Castelló de la Plana porta el seu nom, encara que el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica, de l'any 2007, creada pel govern socialiste de Zapatero, està fent les gestions davant de l'Ajuntament de Castelló per a que lleven el seu nom al carrer per haver pertanygut al franquisme.

Referències

Bibliografia