Josep Segrelles
| Josep Segrelles Albert | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Pintura de Segrelles en l'iglésia de l'Assunció d'Albaida | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor, cartelliste i ilustrador. | ||
| Naiximent: | 18 de març de 1885 | ||
| Lloc de naiximent: | Albaida, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 3 de març de 1969 | ||
| Lloc de defunció: | Albaida, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Segrelles Albert (Albaida, 18 de març de 1885 - † 3 de març de 1969) fon un pintor, cartelliste i ilustrador valencià.
Trayectòria professionalEditar
Josep Segrelles començà la seua formació acadèmica en les Belles Arts en la Real Acadèmia de Sant Carles i en l'Escola d'Artesans de Valéncia i els va acabar en la Llonja de Barcelona. Fon elegit cartelliste número 1 de Catalunya. Despuix d'haver obtingut diversos premis en este camp, va rebre l'encàrrec del que seria el primer cartell de les Falles de Valéncia en l'any 1929. En 1930 viajà a Nova York (Estats Units), allí va realisar una exposició en Roerich Museum. Segons algunes fonts el seu èxit és equiparable a la fama de mestres com Arthur Rackham i Gustavo Doré. Retornà a Espanya, i despuix de rebre homenages en Catalunya, Madrit i Valéncia, es va establir definitivament en el seu poble natal, Albaida, a on va impulsar la seua casa-museu que encara hui expon la colecció més important de Segrelles. Rebé la Medalla d'Or en l'Exposició Internacional de Barcelona en 1929 i a títul pòstum, la Medalla al Mèrit en el Treball en la seua categoria d'Or.
Es va dedicar tota la seua vida a l'ilustració d'obres lliteràries, especialment a raïl de la Lliteratura Universal adaptada per als chiquets editada per Araluce. Las Florecillas de San Francisco (Vilamala, 1927), Las Mil y una noches (Salvat, 1932 i 1956), D. Quijote de la Mancha (Espasa Calpe, 1966 i successives). Colaborà com a dibuixant en el semanari satíric L'Esquella de la Torratxa. També va colaborar com a ilustrador en revistes angleses com The Illustrated London News, The American Weecly, The Skets, Redbook, Cosmopolitan entre els anys 1927 i 1936.
EstilEditar
El seu estil s'apartava del costumisme que imperava en l'art de finals del sigle XIX i principis del XX. La seua pintura s'inclou dins de l'orientalisme, del simbolisme, del realisme fantàstic i de la ciència ficció, aixina com de l'Art Decó en la seua faceta com a cartelliste. És tio dels historietisteas i pintors Eustaquio Segrelles i Vicente Segrelles.
ObraEditar
Josep Segrelles es va destacar en la tècnica de l'aquarela en la que va plasmar la major part dels seus treballs ilustratius. A partir de 1940, atén numerosos encàrrecs en pintura a l'oli destinades a iglésies. Es destaquen els 19 quadros del retaule de l'altar major de l'Iglésia de Santa Maria d'Ontinyent, diverses obres en el Monasteri del Sancti Spiritu de Gilet, Enguera, Algemesí (a on va completar en 1954 el retaule de l'altar major de l'iglésia que havia segut iniciat per Francesc Ribalta en 1603), Carcaixent, Albaida (a on alça i obri al públic la seua Casa Museu en l'any 1943); Centre d'Art Reina Sofia de Madrit; Museu del FC Barcelona, Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Mascaros, Francisco. “Apunts Lliteraris sobre pintura valenciana”. “Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, 2011
- Pérez Rojas, Javier. El esplendor de la pintura valenciana 1868-1930. Ed. Autoridad Portuaria de Valencia. 2001. Pags: 124-129 y 194-199
- Rosúa, Eva Muñoz (17 de julio de 2016). «Segrelles, de Albaida a Nueva York»
BibliografiaEditar
- Arenas, Carlos. “La imagen fantástica”. Consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana, Generalitat Valenciana, 2013
- Balius i Juli, Ramón. Josep Segrelles, un artista injustamente poco valorado y muy olvidado. (2001)
- Montagud PieraA, Bernardo. José Segrelles Albert: biografía pictórica (1885-1969) Alzira: Comissió Falla Plaça Major, 1985
- Tormo, Fernando i Soler Navarro, Joan Josep. (2003): J. Segrelles y su Casa Museo, Albaida, Casa Museu del Pintor Segrelles