Dreta Regional Valenciana
| Dreta Regional Valenciana (DRV) | |
|---|---|
| President | Luis Lúcia Lúcia |
| Líder | {{{líder}}} |
| Portaveu | {{{portaveu}}} |
| Fundació | 1930 |
| Dissolució | 1936, a l'iniciar-se la Guerra Civil. |
| Sèu | Valéncia |
| Ideologia política | conservadurisme regionalisme i valencianisme |
| Afiliació internacional | |
| Partits que la componen | {{{partits}}} |
| Web | |
Dreta Regional Valenciana (DRV) fon un partit polític d'àmbit valencià fundat en Valéncia en 1930. Estigué actiu durant la Segona República Espanyola, aglutinant als sectors conservadors de la burguesia agrària valenciana i chicotets i mijans propietaris de les comarques del nort i centre de la Comunitat Valenciana, mentres que en les comarques del sur, més industrialisades la seua força era menor. El seu portaveu era el Diario de Valencia i entre els seus dirigents van destacar Luis Lluïa Lluïa, l'empresari de la seda José Duato Chapa, el fundador del Diario de Valencia Manuel Simó (antic dirigent de Comunió Tradicionalista) i Ignacio Villalonga, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Valéncia. Lúcia era el líder del sector reformiste d'inspiració social-cristiana, enfrontat a sovint en el sector majoritari, que era més conservador. Els seus principis van ser esbossats en el llibre de Luis Lúcia En estes hores de transició, publicat al giner de 1930.
Els seus creadors eren antics militants del tradicionalisme, contraris al jaumisme (el sector agrupat entorn del pretenent Jaime de Borbón i Borbón-Parma, i pronte va atraure als sectors agraristes d'Alzira. Ideològicament estava molt pròxim a José María Gil-Robles, també defensor del accidentalisme de les formes de govern; el fet que no mostraren un compromís explícit en la República els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres.
En les eleccions municipals de 1931 va disputar l'electorat al Partit d'Unió Republicana Autonomiste (PURA) de Sigfrido Blasco-Ibáñez en les comarques valencianes del centre i nort, i es van opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de 1931. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició CEDA. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.[1]
En les eleccions de 1933 es va presentar com a part de la CEDA, sent, junt en Acción Popular el seu component més important, i va obtindre dos escans en Castelló, un per Valéncia capital, tres en la província de Valéncia i tres en Alacant, entre ells Lúcia i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'Ajuntament de Valéncia.
Després de la victòria del Frente Popular l'11 de juliol del 1936 la seua seu fon incendiada. Durant la Guerra Civil molts dels seus membres, com la majoria dels de la CEDA, van recolzar la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, van recolzar la sublevació militar, i a l'acabar molts d'ells van ocupar importants càrrecs locals del Movimiento. Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en octubre de 1936. No va ocórrer lo mateix en Luis Lúcia Lúcia, que va mostrar la seua adhesió inicial a la República, pero fon després empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Després del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc després fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que després la seua pena fon commutada.
Referencies
- ↑ Alfons Cucó, Lluita per l'Estatut 1931-1939 dins Autonomies: un sigle en lluita, Història 16 Extra V, abril de 1978.
Enllaços externs
- Alfons Cucó, El valencianisme polític 1874-1936, Valéncia, Eds. Garbí (1971).