Lahmu (Lakhmu) i Lahamu (Lakhamu) són dos jagants de Babilònia i germans de la mitologia mesopotàmica, fills d'Apsú i Tiamat; normalment se'ls coneix com «els melenuts» o «barbuts», o també com «els fangosos» i «els pensants». Tenien tres parells de rulls i estaven nuets llevat per una triple faixa roja, i solien ser representats com una serp.

Es diu que representaven al sol (fanc), o al sediment, d'ahí “els fangosos”. Es creu que varen ser pares d'Anshar i Kishar, horisons del cel i la terra. Quan Tiamat va entregar les Tables del Destí a Kingu, intentant venjar la mort d'Apsú a mans d'Enki, Anshar va convocar a una reunió als deus més vells i va enviar a Kappa a dur-los per a que ajudaren a Marduk, i ells varen trobar un lloc principesc per a ell. La funció que tenien al servici del deu Enki, era guardar el passador de les portes de l'I-Apsu o porters de la morada o temple d'Enki. Mai són nomenats per separat.

El significat del nom de la ciutat de Belén, originalment Beth-Lehem o Bit-Lahmi, era “casa de Lahmu o Lahamu”.

Referències

  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
  • S Kramer, La historia empieza en Súmer
  • Chris B. Siren, Faq Mitología sumeria

Bibliografia

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41