Nicolás Redondo Terreros (Portugalete, Viscaya, País Vasc, 16 de juny de 1958) és un polític espanyol, que fon secretari general del Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) entre els anys 1997 i 2002.

Biografia

Fill de Nicolás Redondo Urbieta, dirigent sindical de l'Unió General de Treballadors (UGT), el seu yayo Nicolás Redondo Blanco fon també un destacat dirigent socialiste i un dels primers regidors del Partit Socialiste Obrer Espanyol en Viscaya. Als huit anys es va traslladar, junt a la seua germana menuda Idoia, a Las Hurdes, lloc a on havia segut desterrat el seu pare. A l'any següent va tornar al País Vasc.

Estudià Dret, llicenciant-se per l'Universitat de Deusto. Començà la seua carrera política afiliant-se a les Joventuts Socialistes d'Espanya en 1975. Entre 1977 i 1978 fon secretari de relacions polítiques de la comissió eixecutiva del Partit Socialiste d'Euskadi (PSE) de Viscaya.

En l'any 1984 obtingué un escan en el Parlament Vasc per Viscaya. Durant esta época es va iniciar una relació d'enteniment entre el Partit Nacionaliste Vasc (PNV) i el PSE que va dur ad este últim a participar en el Govern Vasc en vàries ocasions. Redondo Terreros va entrar en l'eixecutiva del PSE-PSOE en 1988, i en 1989 va substituir a Ricardo García Damborenea com a secretari general de l'Agrupació Socialista de Viscaya. Fon elegit secretari polític del PSE en 1993. En 1997 va substituir a Ramón Jáuregui com a secretari general del Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE), en el respal de les agrupacions viscaïna i guipuscoana, dirigides per Rodolfo Ares i Jesús Eguiguren, respectivament, i en 1998, sent elegit dins del seu partit per mig d'eleccions primàries, en les que va derrotar a Rosa Díez, es va presentar per primera volta com a candidat a lendakari pel PSE-EE.

El 30 de juny de 1998 l'eixecutiva del PSE-EE va decidir, a proposta seua, abandonar el govern de coalició en els nacionalistes vascs. La raons aduïdes per Nicolás Redondo Terreros foren la reforma del reglament del Parlament Vasc, en la que els grups nacionalistes es varen negar a exigir jurar la Constitució com a condició indefugible per a accedir al càrrec de parlamentari, i l'acostament entre Herri Batasuna i el PNV. Poc despuix de la firma del Pacte de Estella en setembre de 1998, va iniciar un acostament al Partit Popular del País Vasc (PP) liderat per Jaime Mayor Oreja.

(Secció per completar)

Enllaços externs