Caiguda de l'Imperi romà d'Occident

La Caiguda de l'Imperi romà d'Occident (també nomenada la caiguda de l'Imperi romà o la caiguda de Roma) va ser el periodo de decliu del Imperi romà d'Occident en que va perdre l'autoritat d'eixercir les seues regles, i el seu vast territori va ser dividit en numeroses entitats polítiques. La característica principal de la caiguda va ser la pèrdua de la capacitat de l'estat romà d'eixercir domini, tant de les seues forces armades com de la seua administració civil. Este artícul comença en una explicació de les forces que li havien permés a l'Imperi romà eixercir un control efectiu; historiadors moderns mencionen factors que inclouen l'eficiència i el tamany de l'eixèrcit, la salut i el tamany de la població romana, el poder de l'economia i l'eficiència de l'administració civil. L'aument de la pressió dels "bàrbars" fòra de la cultura romana va contribuir en gran mesura al colapse. A continuació, es dona un relat cronològic dels acontenyiments més importants de la pèrdua de poder, inclosos els intents de revertir el decliu.

Les raons del colapse que es varen debatre en el seu moment; que són els principals temes de la historiografia del món antic i brinden un discurs modern sobre el fracàs de l'Estat. Són les possibles causes de la pèrdua de poder i es mencionen en l'orde cronològic en que varen ser informades.

En l'any 476, Odoacre va depondre a l'emperador Ròmul, emperador romà occidental que eixercia un insignificant poder militar, polític i financer, i no tenia un control efectiu sobre els dispersos dominis occidentals que encara podrien catalogar-se com a romans. Els Invasors "bàrbars" varen establir la seua pròpia autoritat en la major part de l'àrea de l'Imperi d'Occident, i la seua sobirania es va prolongar durant sigles, ademés de que la seua influència cultural persistix fins hui en dia, mentres que l'Imperi d'Occident mai va tindre la força per a alçar-se de nou.