Belit Ilani

Belit Ilani o Bêlitilî és una deesa sumèria, conservada en el mateix nom pels acadis i que despuix va passar al panteó babiloni. És la Senyora (i mare) dels deus i és nomenada també la Estrela vespertina del desig.

Se l'ha associat en les deeses Ninlil, Ninhursag i Astarté i s'ha trobat inscrit el seu nom en retrats d'una dòna beneint en la mà dreta a un chiquet de pit. Teófilo G. Punches va senyalar que Belit Ilani tenia fins a sèt noms diferents (com Nintud, Ninhursag, Ninmah, etc.) per a sèt localitats diferents de l'antiga Sumèria.

En Shuruppak va ocupar un lloc en la Gran Tétrada divina junt a Anu, Enlil i Enki.

Referències

Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal, p. 87. Geushner. 1913
D. Arnaud, "Le panthéon de l'Ebabbar de Larsa à l'époque paléobabylonienne", C. Breniquet, C. Kepinski (eds.), Etudes Mésopotamiennes. Recueil de textes offert à J. L. Huot, París, 2001, 21-32
Black, Jeremy; Anthony Green (1998). British Museum Press, ed. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia, an Illustrated Dictionary, 2ª Edición. Londres. pp. 157, 173. ISBN 0-7141-1705-6
Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
G. Frame. Babilonia
Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8