Història de Paraguai
L'història de Paraguai comença en l'interacció entre els primers colonos espanyols i els indígenes. Els guaranís agrícoles vivien en l'est de Paraguai i els països veïns i les tribus nómades guaycuruan vivien en l'oest de Paraguai.
Els primers exploradors espanyols varen aplegar a Paraguai en l'any 1524. Com Paraguai caria de riquea mineral i estava aïllat i sense eixida a la mar, era relativament poc important per als espanyols.
El chicotet número d'hòmens espanyols residents en Paraguai es varen casar en dònes natives, lo que va resultar en una població mestiça. La majoria dels guaranís (a sovint nomenats "indis" o "indis" en documents més antics) varen adoptar la religió catòlica romana dels espanyols, pero varen continuar parlant l'idioma guaraní que, junt en l'espanyol, parla la majoria de la gent en Paraguai.
En els sigles XVII i XVIII els jesuïtes varen establir missions entre els guaranís a les que varen cridar reduccions. Els jesuïtes varen conseguir difondre el cristianisme i brindar als guaranís cert grau de protecció contra els assaltants d'esclaus i les demandes laborals de la població espanyola i mestiça.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Paraguai.