Termodinàmica
La termodinàmica (del grec θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, dínamis, que significa «força») és la branca de la física que descriu els estats de equilibri termodinàmic a nivell macroscòpic.[1] El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el calor i atres manifestacions de la energia.[2]
Constituïx una teoria fenomenològica, a partir de raonaments deductius, que estudia sistemes reals, sense modelizar i seguix un método experimental.[3]
Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de magnituts extensives tals com l'energia interna, l'entropia, el volum o la composició molar del sistema,[4] o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la temperatura, pressió i el potencial químic; atres magnituts, tals com l'imanació, la força electromotris i les associades en la mecànica dels mijos continus en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica. [5]
Referències
- ↑ Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986
- ↑ Plantilla:Cita DRAE
- ↑ Ver Plantilla:Harvsp.
- ↑ Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Wiley, 1985
- ↑ Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)
Bibliografia
- Boltzmann, Ludwig (1986). Escritos de mecánica y termodinámica. Alianza Editorial. ISBN 842060173X
- Pérez Cruz, Justo R. (2005). La Termodinámica de Galileo a Gibbs. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. ISBN 978-84-609-7580-9
- Planck, Max (1990). Treatise on Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 048666371X
- Zemansky, Mark W. (1985). «Calor y termodinámica». Madrid: McGraw-Hill. ISBN 84-85240-85-5