Representació de Nefertum

Nefertum és un deu primordial de la mitologia egipcíaca, que simbolisava el naiximent del Sol. El seu egipcíac és Nefertum i el seu nom grec és Iftimis. S'assimila a la deitat grega: Prometeo.

Iconografia

Va ser representat com un home coronat en una flor de loto blava i dos altes plomes; o també en cap de lleó, com a fill de Sejmet, i tocat compost d'una flor de loto, dos plomes i dos collars menat com a símbol de plaure i fertilitat; o montat sobre un lleó. A voltes du un sabre curv, com a guardià de les fronteres orientals d'Egipte. En ocasions és representat com un chiquet sobre una flor de loto.

Mitologia

Se li associa a la teologia de Menfis, a on era, des de l'Imperi Nou, el fill de Ptah i Sejmet, en els qui formava tríade, encara que, en freqüència, el seu lloc era ocupat per Imhotep. En Buto és el fill d'Uadyet i Ra.

Deu primordial, encara que inicialment no pot ser considerat un demiürgue, era el responsable de vigilar i guardar les fronteres de l'Est. També era el protector de la segona hora del dia.

Deu el nom del qual significa Atum el bell; representa al loto, ya que estava associat originàriament a Atum chiquet. Segons els mits heracleopolitans i hermopolitans, este chiquet que va eixir del loto emergit de les aigües del Nun, i simbolisa el naiximent del Sol; en Hermópolis Magna, en una atra versió de la seua cosmogonia, era el Sol que naixia d'un loto i representava l'energia que dona vida a tot lo que creix i es desenrolla, pero també era el fòc que destruïa.

Epítets

El seu nom significava simplement El Loto, encara que para uns atres seria Perfecció Absoluta També era considerat Senyor dels Perfums i com tal apareix en els Texts de les Piràmides (sec. 266), i en el Llibre dels Morts com la flor de loto que està en el nas de Ra. Va ser cridat a sovint el jove Atum.

Sincretisme

En la teologia hermopolitana va ser relacionat en Atum o Ra el Jove, i en abdós casos al nou Sol que naix del loto, emergint de la Mar Primigènia. Horhekenu Hor Hekenu, una forma d'Horus, va ser identificat en Nefertum, en Menfis i Bubastis.

Cult

A pesar de que se li associa generalment a la teologia de Menfis, també va rebre cult en Hermópolis Magna.

Referències

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons