Itzpapálotl
Itzpapálotl (del nàhuatl: Itspapalotl ‘palometa d'obsidiana’‘itstli, obsidiana; papalotl, palometa’), també cridada Itzpapalocíhuatl, és dins de la mitologia asteca una de les principals i més importants deeses de la cultura chichimeca. Ademés, és una deitat principal en la mitologia pipil, a on és coneguda com Itzqueye (del nàhuatl: Itskweyeh ‘la de la falda d'obsidiana’‘itstli, obsidiana; kweitl, falda; -eh, posseïdor de’).
En apariència d'esquelet i porte tenebrós, el seu aspecte fa referència a una palometa i en les seues ales portava navaixes d'obsidiana, lo que fa que la deesa adquirixca un símbol de renaixença i regeneració. Deesa mare de la guerra, dels sacrificis humans, patrona de la mort i regidora del Paraís Tamoanchan (lloc mític, paraís terrenal). Qui naixquera baix el dia de la deesa gojaria d'una perfecta salut i tindria una llarga i pròspera vida.
Ya que presentava ales de palometa, se li atribuïx que era la seua nahualli, “ser en el que es transforma”. El numen representa que la força i gran poder que posseïx es troba en la màgia. Les seues mans i peus són reemplaçats per garres de jaguar, lo que la definix com tzitzimitl “ser terrible mític”. El poder d'Itzpapálotl es dirigix cap a la dòna sapient i d'edat alvançada. Aixina mateix, s'exteriorisa com un arquetip diví de la bruixa, maga o hechicera que ha vingut a través de l'aprenentage, experiència i mestrage adquirit en el transcurs de la seua infinita existència.
Història
La llegenda conta que Itzpapálotl en ser enviada la terra portava una capa que li otorgava el ser invisible per a que no fora vista. Se suponia que la deesa es maquillava en pols blanca i distints colorets, com si anara una dama de la Cort Mexicana. El pectoral de la deesa representa poder i fòc, ya que és ubicada com la primera dòna en ser sacrificada ritualment, sent incinerada.
La mort de la Deesa es va deure a la guerra, en els Anals de Cuauhtitlan es narra que, quan els Chichimeques varen vindre, varen ser guiats per quatrecents mixcoas fins que en la seua travessia varen caure en poder de Itzpapálotl i esta es va menjar als quatrecents mixcoas. Als Chichimecas que es trobaven ahí els va ordenar flechar un àguila roja, un tigre roig, una culebra roja, un conill i un venat rojo; i quan terminaren en lo ordenat els va parlar sobre posar-los en mans de Xiuhtecuhtli “el senyor de l'any”, Huehuetéotl “Deu antic”. Pero Iztac Mixcóatl va escapar de les seues mans i es va amagar dins d'una biznaga.
Itzpapálotl va envestir la biznaga, pero Iztac Mixcóatl va eixir veloçment, despuix la flechà repetidament i va evocar als quatrecents mixcoas que havien mort. Estos es varen manifestar i per tant la flecharen una i una atra volta. Itzpapálotl va morir i va ser cremada i en les seues cendres els guerrers es empolvaren i varen pintar ojeres. La varen matar per a despuix adorar-la com a Deesa. (Anals de Cuauhtitlan, 1992, p. 3).6
Itzpapálotl és descrita com aquella que ha florit en el pedernal blanc, i va prendre el blanc i ho va envoldre en un manojo, en el manuscrit de 1558 escrit en caràcters europeus, pero d'orige prehispànic.
A la seua mort, Itzpapálotl va passar a ser una mocihuaquetzqui, una de les estreles que eren acompanyants del sol i filla dels deus que regien la Via Làctea, creadors de les estreles, els deus i els hòmens (Histoire du Mechique, 2002, pp. 148-149).
Referències
- Aguilera, Carmen. «La lápida de Itzpapálotl». La lápida de Itzpapálotl
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
- González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
- Ojeda Díaz, María de los Ángeles. «Las Diosa en los códices del Grupo Borgia». Las Diosa en los códices del Grupo Borgia
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
- Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139
Bibliografia
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
- White, Christopher M. (2008). The History of El Salvador (en anglés). ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34929-4
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Itzpapálotl.