Salmó del Saber

Revisió de 13:50 15 feb 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|El Salmó del Coneiximent, menjant les avellanes El '''Salmó del Saber''' o '''Salmó del Coneiximent''' (br…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
El Salmó del Coneiximent, menjant les avellanes

El Salmó del Saber o Salmó del Coneiximent (bradán feasa en gaèlic) és una criatura fantàstica que forma part del Cicle fenià, pertanyent a la mitologia celta irlandesa; apareix en Els ardits infantils de Fionn, que reunix les primeres aventures de Fionn mac Cumhaill.

D'acort a la narració, es tractava d'un salmó ordinari que va menjar les nou avellanes que varen caure en la Font del Saber des de nou avellaners que la rodejaven. De la Font del Saber manaven aigües que originaven cinc rius, entre ells els rius Boyne i Shannon. En menjar les avellanes, el salmó va obtindre tot el coneiximent del món. Ademés, la primera persona que menjara de la seua carn guanyaria, a la seua volta, el coneiximent total.

El poeta Finn Eces (o Finnegas) es va passar sèt anys intentant peixcar el salmó. Quan finalment ho va capturar va ordenar al seu aprenent, Fionn, que li'l preparara. Mentres ho feya, Fionn es va cremar el dit polze en el greix calent que botava del salmó, i per a calmar el dolor es va introduir el dit en la boca.

Quan li va dur el menjar a Finnegas, estiga va descobrir en la mirada del chic una lluentor que no hi havia vist abans. Quan Finegas li pregunta, Fionn nega haver menjat del peix, pero, baixe pressió, admet haver provat el seu greix per accident. Va ser este increible saber i coneiximent obtingut del Salmó del Saber lo que va permetre a Fionn convertir-se en el cap dels Fianna, els famosos héroes de la mitologia irlandesa.

Referències

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London

Bibliografia

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
  • Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
  • Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

Enllaços externs

Commons