Calendari rúnic
Els calendaris rúnics (o bastons rúnics) van ser presuntament una invenció migeval sueca. Eren escrits en pergamíns o tallats en bàculs de fusta, os, banya o pedra.
El calendari rúnic és un calendari perpetu basat en el cicle metónic. Cada un dels 19 anys del cicle es representa en un número auri] o una de les 16 runes del Futhark (o alfabet rúnic) més tres runes adicionals especials: Arlaug (número aúreo 17), Tvimadur (número aúreo 18) i Belgthor (número aúreo 19).
Els dies de l'any es presenten en una llarga llínea usant 52 repeticions de les primeres set runes del Futhark per a representar 52 semanes de 7 dies cada una.
En una segona llínea, una de les 19 runes representa cada any del cicle i marca l'alguna data, indicant que la lluna nova cau en eixa data d'eixe any. Per eixemple, en el díhuit any del cicle, les llunes noves caurien en les dates marcades en Tvimadur, el símbol per a l'any 18.
Solsticis, equinoccis i celebracions (i eventualment festes Cristianes) en llínees i símbols adicionals.
L'almanac conegut més antic, el bastó Nyköping, ha segut datat en el sigle XIII, pero varis centenars de calendaris de fusta estan localisats entre els sigles XVI i XVII.