Tinter
Un tinter és un chicotet recipient que conté tinta per a escriure, habitualment en una ploma.
Els tinters a sovint estan fabricats en vidre, porcelana, argent o bronze que s'utilisa per a conservar la tinta en un lloc pròxim i accessible a la persona que escriu. L'usuari introduïx la punta de la ploma en el tinter per a escriure en ella sobre el paper repetint l'operació cada volta que consumix la dosis arreplegada. El tinter conta generalment en una tapa en la finalitat d'evitar la contaminació, evaporament, derrame accidental i excessiva exposició a l'aire.
El tinter va ser la forma habitual de proporcionar tinta a les plomes abans de la difusió de la ploma estilogràfica en un sistema fiable d'expulsió a finals del sigle XIX. L'estilogràfica, i en menor medida el llapis, varen reemplaçar l'us relativament complicat del paliller, un tipo de ploma sense depòsit de tinta que necessitava ser mullat en el tinter, que s'utilisava per a l'escritura. Aixina i tot, les primeres plomes varen seguir utilisant el tinter per a reblir els depòsits flexibles de tinta per mig d'un sistema d'absorció.
El tinter s'ha utilisat des de temps inmemorials, pero hui en dia estan en desús i s'utilisen sobre tot com a part de la decoració. En el Museu de Nàpols es troben preciosos tinters romans (atramentarium) cilíndrics i poligonals, de bronze i en incrustacions d'argent que produïxen sobre el fondo dibuixos i figures artístiques.
En l'actualitat, per extensió es diuen tinters als recipients que contenen la tinta en les impressores dels diversos sistemes d'impressió: flexografia, ófset, huecograbat, entre uns atres.