Concha Piquer
Concepció Piquer López' (Valéncia, 8 de decembre de 1908 - Madrit, 12 de decembre de 1990) coneguda artísticament com a Concha Piquer fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Valverde, Massover, Lleó i Quiroga, com "Ojos verdes", "Tatuaje", "I no obstant et vull", "Suspiros de España", i moltes atres.
Vida i obra
Va nàixer el 8 de decembre de 1908 en el si d'una família humil que havia tingut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau, Gandia, en els teatres valencians Apolo i Kursaal.
L'aventura americana
Fon descoberta pel mestre Penella, que preparava l'estrena de la seua òpera El gato salvaje en Nova York. El 13 de setembre de 1922, en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El gerro" de Penella. Va pasar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.[1] En l'any 1927, participà en la primera película sonora, El cantor de jazz (The Jazz Singer, 1927, Alan Crosland), en al Jolson.
La tornada a Espanya
Va tornar a Espanya, on va actuar en el teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París El negre que tenia l'ànima blanca, de Benito Perojo. Va seguir en El celler (1930, Benito Perojo), Yo cante per a tu (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rei), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Em vaig casar en una estrela (1951, Luis Cèsar Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero Antonio Márquez, pare de la seua filla Concha Márquez Piquer. Va conéixer el poeta i lletriste Rafael de Lleó i junt en Antonio Massover i el mestre Manuel López-Quiroga i Miquel, van crear una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars, com la copla "La Parrala". Atres de les seues cançons són "Tatuaje", "Cinc Fanals", "Ulls verds", "No et mires en el riu", "Els picadors", "La Lliri", "Romanç de la reina Mercedes", "A la llima i al llima", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel d'or", "La chiqueta de l'estació", "No em vullgues tant", "Yo sóc eixa", "I no obstant et vull", sens dubte, una de les millors cantants de copla d'Espanya.
En el teatre Victòria de Illa Cristina va tindre lloc en 1958 la seua última actuació interpretant "Demà ix". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en el centre de la ciutat. Va morir en Madrid el 12 de desembre de 1990.
Curiositats
Concha Piquer sempre viajava en un muntó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Arran de tot açò es va encunyar l'expressió "el baül de la Piquer".[2]
En la Falles 2008 se li va dedicar un "ninot" en el que apareixia la famosa artiste junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Déu". El "ninot" pertanyia a la falla convent Jerusalem MatematicoMarzal i fon triat com el "ninot" indultat de les falles de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames. [3]
Referències
- ↑ Articul Diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)
- ↑ Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari Las Provincias 17-2-2008
- ↑ Junta central fallera de Valéncia (2008). «convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el Ninot Indultat 2008 en la seua figura de Concha Piquer». Falles.Com. Consultat el 2008.