R
La R, r en minúscula, és la dècima ocatva lletra de l'alfabet valencià i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en valencià és er, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, erre, i inclús, quan va entre vocals, ere, per a distinguir-la del sò de la doble er, que també pot rebre el nom castellà de erre.
Fonètica
En valencià la lletra er se pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de consonant oclusiva. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el dígraf doble er.
En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals diners i socors, a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.
Ortografia
S'escriu er
- En sò de [r] (carreter)
- En inicial de paraula: roda, rajola.
- En interior de paraula darrere de M, N, S: somriure, enriquir, israelí.
- En sò de [ɾ] (cara)
- En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.
- En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
- En les paraules diners i socors, encara que no es pronuncie.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre R.