Sigle d'Or valencià

El Segle d'Or valencià o Segle d'Or de les lletres valencianes, correspon en un periodo històric que comprén part del sigle XIV i casi tot el sigle XV.

Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en llengua valenciana escrites en el regne de Valéncia. La immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valencià. Este gran resorgir del Regne de Valéncia es finalisarà poc després en el descobriment d'Amèrica, la corona d'Aragó junt en la corona de Castella aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.

Un atre important factor serà la inquisició, que produïx la fugida de gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.

Situació sociopolítica

Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, ya que qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.

Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, a l'àrap. Com Taifa Balansiya, va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de Xàtiva, aixina com multitut de ciències.

També es van traduir multitut de texts, tant de la llengua àrap, com de les llengües romanços, i de l'idioma hebreu.

Després de la mort de Martí l'Humà i l'absència d'un successor directe, seguixen uns anys d'inestabilitat. Valéncia fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.

Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou es veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de Jaume I. En el Compromís de Casp (1412), es conseguixen frenar eixes ambicions, ya que és triat com a successor Ferrando I d'Aragó, de la casa de Trastamara. Esta casa es distinguixc per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de Alfons el Magnànim (1416-1458), la Corona d'Aragó, i el seu certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva pel Mediterràneu.

En esta expansió el regne de Valéncia va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com prova d'això tenim la relíquia del Sant Càliç que fon entregada com contraprestació per estes aportacions a l'ajuntament de Valéncia i deixada en custòdia en la Catedral, segons el documents.

Els conflictes en Catalunya fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen els estos problemes. Barcelona entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de Valéncia va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península després de la Granada àrap.

La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la Corona d'Aragó i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del Túria ya que no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que van a contribuir al seu desenroll provenien de distints llocs com Gandia, Villena, ...

També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es van estendre per Itàlia i Europa, igual que els èxits militars conseguits per la Corona d'Aragó.

El punt àlgit ho trobem en l'época dels Borja, que van introduir el Renaiximent en Espanya per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na Germana de Foix (segona dona de Ferrando el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el Palau Real de Valéncia a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el sigle XVII en la perduda dels furs y drets valencians.

Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes

El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó (1412), i el final de la guerra de les Germanies (1521), es coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes".

La llengua valenciana és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del llatí, que té Sigle d'Or lliterari, molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment .

El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les basses per al floriment cultural i lliterari.

La poesia va conseguir el cim del seu major esplendor. La Valéncia del sigle XV va reunir a un extraordinari grup de lliterats de totes les capes de l'aristocràcia valenciana, tenint com màxims exponents a Jordi Sant Jordi (cortesà), Ausias March (feudal), Joanot Martorell (cavalleresca), Roiç de Corella i sor Isabel de Villena (urbana i clerical),...

Poesia

El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.

En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que van ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.

La influència es va notar en els escrits de Jordi Sant Jordi, pero la renovació i l'autentica modernisació la van supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives.

Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria Tirant el Blanch, escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana".

El tercer gran poeta del sigle d'Or és Roiç de Corella, també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa"

Fets rellevants

• El primer llibre imprés en valencià a Espanya es va realisar en Valencia, açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula Obres o trobes en lahors de la Verjurada Maria imprés l'any 1474.

• Àngels músics de la Catedral de Santa Maria en Valéncia, La Seu.

Personages ilustres

Escritors

• Jordi de Sant Jordi (13??. 1424) que seguix encara l'estil trobadoresc.
• Ausias March (1397-1459), mestre de l'anàlisis introspectiva de l'home renaixentiste.
• Joanot Martorell, alba, en el seu Tirant lo Blanch, de la novela moderna europea, en el pròlec del qual es destaca "M'atreviré expondre: no solament de llengua anglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació a on vaig nàixer i soc natural senet puxa alegrar...".
• Joan Roís de Corella (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit.
• Jaume Roig (ca. 1400-1478), autor del Espill o Llibre dels dones, i l'escola satírica valenciana.
• Sor Isabel de Villena (1430-1490), ploma intimista i tendra.
• Sant Vicent Ferrer Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del Compromis de Casp.
• Bonifaci Ferrer. Autor d'una traducció de la Bíblia a la llengua valenciana. Participà en el seu germà en el Compromis de Casp.
• Jaume Gaçull Autor entre atres de Lo Somni de Joan de Joan

Pintura i escultura

En pintura i escultura es deixen sentir les tendències flamenques i italianes en artistes com:

• Lluís Dalmau
• Gonçal Peris
• Damián Forment

Este sigle, entre Edat Mijana i Renaiximent, és vivificat per les seues relacions estretes en els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en Nàpols a on manté una Cort brillant, fins a la seua mort en 1458. El seu fill Ferrando II li succeïx a Nàpols en el mateix brillantor.

Finances

• Lluis de Santangel

Cites

• "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...".-Ramon Llul (1335) en el comentari expositiu de la seua obra en llatí "Liber amici et amati" (fulla 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milá)-

• "...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...". .Fra Antoni de Canals (1352-1419), dominic com San Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducció del "Valeri Maxim"

• "...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...". Bonifaci Ferrer (1478)

• "La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...". Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio"

• "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...". "...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada.. Miquel Perez (1482. 1494) en sus obras "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"

• "Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...". Joan Esteve (1488) en su obra "Liber Elegantiarum", diccionari Llatí-Valencià

• "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...". Johanot Martorell (1490) en su obra "Tirant lo Blanch"

Bibliografia

• Riquer, M. de (1990): Joanot Martorell, Tibant el Blanco, traducció castellana de 1511, Barcelona, Planeta.
• Vidal Jové, J. F. (1969): Joanot Martorell, Tirant el Blanch, traducció espanyola, pròlec de Mario Vargas Llosa, Madrit, Aliança.

Enllaços externs

• Siglo de Oro Valenciano
• Valencia revive su siglo de oro

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Siglo_de_Oro_Valenciano de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.