Planesia
Planesia és el nom d'una illa ibèrica citada per Estrabó en la seua Geografia. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro (Xúquer) i la ciutat de Carcedó (Cartagena), relacionada en Diànium (Dénia), que nomena Hemeroscopèon. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada Plumbària, a on hi ha mines de plom i una llacuna.[1] A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a Nova Tabarca a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de Carles III.[2] Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts medievals islàmiques com les d'al-Idrissí, que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planèsia.