El Carallot
El Carallot és un dels illots de l'archipèlec dels Columbretes, el més meridional i chicotet de tots ells.[1]
Topònim
Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors de Castelló, Oropesa i Valéncia com El Carallot. Tot i això, fon registrat pel capità Rafael Pardo de Figueroa com El Bergantín (per la seua morfologia, semblant a un barco bergantí)[2] i pel capità Smith com el de Galiano.[3]
Geografia
El Carallot és un illot constituït per les restes d'una chimenera volcànica, que es troba perforat per un forat natural formant un arc en el seu extrem oriental a l'altura de la base. Aixina, carix de vegetació cormofítica terrestre.[3]
Es troba pràcticament baix de l'aigua, i només sobreïx una torre o columna de pedra volcànica que és la que li dona nom. La seua altitut és escassa, i pràcticament està baix la mar, a excepció de la seua chimenera volcànica, que s'eleva fins a una reduïda altitut de 32 metros sobre el nivell de la mar. Posseïx tres illots de dimensions molt reduïdes: Xurruca, de 3 metros sobre el nivell de la mar; i Baleato i Cerquero, abdós de 6 metros d'altura.[2] Ademés, existixen numerosos esculls (trossos de roca) que formen entre ells canals de profunditat desigual que s'han de superar en embarcacions.[4]
La seua morfologia patí canvis entre els anys 1977 i 1978, quan un barco de guerra de l'Eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica bombardejà l'illot, que era utilisat com a camp d'entrenament militar per esta armada i per l'eixèrcit espanyol.[3] El bombardeig li arrancà part de l'illot i el va deixar en menys altura, i actualment encara queden proyectils incrustats en l'illot i sumergits en les aigües propenques.[3]
Està situada a 1,3 milles marines de la Foradada i a tres milles del far Colibrí, a l'Illa Grossa.[2]
Protecció
El Carallot dispon de la protecció comuna a totes les Illes Columbretes, que foren declarades parc natural,[5] reserva marina[6] reserva natural,[7] i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).
Referències
- ↑ Hidrographic Office of Unite States; Publications, nº151, p.177 (1920).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Grupo de islotes del Bergantín de las Islas columbretes Visitaislascolumbretes.com (espanyol)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Columbretes. En la cresta del volcán.
- Archivat el 27 de setembre de 2013 archivat en Wayback Machine. Universitat Jaume I (espanyol)
- ↑ Islas Columbretes. Entre praderas de posidonias Masmar.net (Última consulta: 12 d'octubre de 2010) (espanyol)
- ↑ Decret 15/1988, de 25 de giner, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)
- ↑ Orde de 19 d'abril de 1990 per la qual s'establix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes
- ↑ Llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)