Lliteratura anglosaxona
La lliteratura anglosaxona (o lliteratura en anglés antic) comprén la lliteratura escrita en anglosaxó (anglés antic) durant els siscents anys del periodo anglosaxó de Gran Bretanya, des de mediats del sigle V fins a la conquista normanda de l'any 1066. Estes obres pertanyen a gèneros tan diversos com la poesia èpica, hagiografia, traduccions de la Bíblia, obres jurídiques, cròniques, conjurs i uns atres. Es conserven en total uns 400 manuscrits d'este periodo, un conjunt molt significatiu que suscita l'interés tant del públic com dels especialistes.
Entre les obres destacades d'este periodo es troba el poema Beowulf, que ha alcançat el ranc d'epopeya nacional en el Regne Unit. La Crònica Anglosaxona és una colecció d'història sobre l'antiga Anglaterra. El poema Himne de Caedmon del sigle VII és un dels texts més antics en idioma anglés.
La lliteratura anglosaxona ha segut investigada des de distintes perspectives a lo llarc del temps. En el sigle XIX i principis del XX se centraven en la busca de les raïls germàniques de l'anglés, més tart es varen examinar els mèrits lliteraris, i hui en dia l'interés radica en qüestions paleogràfiques i en els manuscrits en sí, la seua datació, lloc d'orige, autoria i en la busca de conexions entre la cultura anglosaxona i el restant d'Europa durant l'Edat Mija.